Más de Opinión

Factures elèctriques poc transparents: cal que la CNMC faci de CNMC

La denúncia de la CNMC revela que algunes comercialitzadores haurien aprofitat l’aplicació dels nous peatges de transport i distribució per colar els seus increments en el preu de l’energia gràcies a l’opacitat de les factures

Marc Segura Pallarés

Whatsapp
Marc Segura Pallarés

Marc Segura Pallarés

La Comisión Nacional de Mercados y Competencia (CNMC) ha denunciat la mala praxi de diverses comercialitzadores d’energia -sense especificar quines- que haurien arribat a facturar aquest estiu fins a un 30% per sobre del que tocaria. Això, en uns mesos en què el cost variable de l’electricitat està arribant a uns nivells mai vistos per un sistema complex i poc transparent alterat per l’escalada de preus dels mercats internacionals del gas natural i les emissions de CO2.

La denúncia de CNMC posa el focus en l’aplicació dels nous peatges de transport i distribució que van entrar en vigor el passat 1 de juny, un nou marc que aquestes comercialitzadores haurien aprofitat per colar un increment dels preus que lliurement apliquen als seus clients gràcies a l’opacitat de les factures.

No és, per tant, un tema menor. Perquè, com dèiem, plou sobre mullat amb unes factures que entre una cosa i una altra s’estan enfilant fins a quantitats que fan molt mal a la vista (i a la butxaca dels consumidors). I perquè, tot i que la CNMC no ha fet pública la llista de comercialitzadores sota sospita, sí que ha transcendit que les irregularitats afectarien al voltant del 90% del mercat lliure de baixa tensió.

L’organisme supervisor ha detectat, també, dèficits en la informació que ofereixen aquestes comercialitzadores als seus clients en les seves factures. Que no són transparents, per dir-ho clar. La manca de transparència és un problema endèmic de tot el sistema, que arrossega una complexa combinació de parts regulades i parts variables que sembla feta a mida dels operadors, que administren el seu cortijo particular explotant uns privilegis adquirits que els reporten, any rere any, ingents beneficis. Uns beneficis que paguem entre tots sense que ningú obri la capsa de Pandora d’una reforma en profunditat de tot el sistema fal·laçment considerat de mercat lliure. És, a la pràctica, un oligopoli, amb tots els vicis dels oligopolis.

El cas de la informació que porten les factures és un altre símptoma de tot plegat. El problema de base és que cal definir amb claredat el preu de l’electricitat que paguem i plasmar-lo d’una manera comprensible a les factures. Les comercialitzadores compleixen al peu de la lletra amb les exigències legals sobre la part regulada, però no expliquen la part variable d’una manera satisfactòria. Perquè és variable -i seria molt enrevessat i poc eficient donar informació excessivament detallada- i perquè, així, poden colar aquests increments que apliquen unilateralment de manera emmascarada.

Si hi hagués una voluntat real de transparència, hi hauria fórmules per traslladar al consumidor més informació sobre el seu consum, amb mitjanes per dia o per trams tarifaris, per exemple. La iniciativa, però, no vindrà mai dels operadors d’aquest oligopoli. Això ho ha de liderar el supervisor, que per això està. Cal que la CNMC faci, doncs, un pas més en aquest exercici de transparència en què ha alertat de la mala praxi en la facturació de l’energia elèctrica.

Per començar, que faci públics els noms de les comercialitzadores que han incorregut en aquestes irregularitats a l’hora de facturar els consums. I, per posar-hi remei, la solució seria que la CNMC implantés un model de factura universal, que garantís que la informació que s’hi dona fos pertinent i comprensible per a un ciutadà mitjà, que tindria així una informació clara i comparable sobre la despesa energètica.

En definitiva, cal que la Comisión Nacional de Mercados y Competencia faci d’ella mateixa, és a dir, de regulador i supervisor real. Vivim en un país on hi ha nombrosos exemples de reguladors i regulats amb múltiples connexions que exerceixen de contubernis amb l’únic propòsit de protegir els seus respectius cortijos. És una herència molt arrelada que ens ve de règims anteriors i que en més de quatre dècades de democràcia encara no hem estat capaços de trencar, perquè ja sabem que aquestes estructures ofereixen una resistència titànica a perdre els seus privilegis.

Les portes giratòries han lubricat la relació entre la política i els operadors elèctrics, blindant d’una manera escandalosament visible un sistema pervers. Hem arribat a normalitzar el que no pot ser considerat normal ni acceptable. És el moment d’implantar mecanismes que trenquin aquestes connexions que són un llast per a l’economia de mercat i per als drets dels ciutadans.

Temas

  • La Tribuna
  • Comisión Nacional de Mercados y Competencia

Comentarios

Lea También