Ramon Sabaté Garciapons és d’Unió Democràtica de tota la vida. A les eleccions municipals de 1983 es va presentar com alcaldable per la formació conservadora. No li va importar que als mateixos comicis, el seu fill Antoni Sabaté encapçalava la llista del PSC. La candidatura que va obtenir més vots va ser la del PSUC que liderava Pere Muñoz, però un pacte a tres bandes entre CiU, PSC i PP hauria donat l’alcaldia al socialista Antoni Sabaté. El vell Ramon ho tenia tot amanit perquè el seu fill fos alcalde, però l’Antoni es va negar a pactar amb la dreta del PP per prendre l’alcaldia al PSUC. És una magnífica història. N’hi ha d’altres encara més rebuscades, com el cas de la Vanesa y el Ramon, una parella de fet d’Arenys de Munt. Ella és l’alcaldable del PP i ell és el número quatre del PSC. Avui, que previsiblement sorgiran amb força nous partits polítics, és reconfortant veure que la formació que està per damunt d’ideologies és la família.