Fòbies

Les imatges amb els comiats dels guàrdies civils enviats a Catalunya amb crits de «¡a por ellos!» i el vídeo del PP amb el recull de bajanades antiespanyoles han estat l’aliment perfecte per acabar de crear un clima de crispació de cara a l’1 d’octubre. La catalanofòbia i la hispanofòbia es retroalimenten.  Aquesta maquinària d’odis augmenta en perversitat gràcies a les xarxes socials. Tanmateix, no és veritat que aquests siguin els sentiments majoritaris ni dels catalans ni dels espanyols. Com no ho són la xenofòbia o el racisme. És molt fàcil sembrar zitzània, però només el blat dóna profit. També n’hi ha d’espanyols que diuen glòries de Catalunya, però no ven. En un racó de  l’ABC llegeixo l’escrit d’un madrileny que fa així: «No olvidamos que nos disteis a Dalí. A Tarraco. A Verdaguer. No olvidamos que España sin Cataluña es una tierra a medias y que juntos somos capaces de hacer grande lo que separados no son más que sueños hechos a medias. Cataluña sin España no es nada. Y España sin Catalunya no es nada».