Feliç dia del Pare i de la Mare

Sempre havia cregut, equivocadament, que aquestes celebracions dels dies del Pare i/o de la Mare eren una mena de jornades mundialment adoptades, com el Dia Internacional de la Pau o el Dia Internacional de la Infància, però res més lluny de la realitat. Sorprèn enormement quan vius a l’altra banda dels Pirineus i comproves que, per exemple, a França la Fête des Pères se celebra el tercer diumenge de juny mentre que la Fête des Mères és el darrer diumenge de maig. 

Si busquem, trobem el primer origen d’aquesta celebració a la Grècia antiga, on homenatjaven la mare de tots els déus de l’Olimp, la deessa Rea. També a l’Imperi Romà es feien homenatges a la gran divinitat femenina, la deessa mare, Cíbele. El Dia del Pare, en canvi, neix a principis del segle XX quan un veterà de la Guerra Civil nord-americana, William Jackson Smart, va quedar vidu després de morir la seva dona, tot just quan acabava de donar a llum el sisè fill de la parella. 

Una de les seves filles, Sonora Smart, va voler retre així homenatge al seu pare que va fer de pare i de mare per tirar endavant la seva família. Una placa commemorativa col·locada al comtat de Spokane, a l’Estat de Washington, dedicada a William i a «tots els pares devots», recorda l’efemèride. 

Tot i que ha passat més d’un segle i hem avançat molt en les polítiques d’igualtat, encara no és gens fàcil trobar pares devots. Evidentment no em refereixo al sentit estricte de la devoció, emocional i humà, sinó a pares que facin el pas i facin també realment de mares i no només els festius i els caps de setmana. Pares que facin el pas de reduir la seva jornada laboral i/o deixar temporal o definitivament la seva carrera professional per cuidar els seus nadons, pares que facin el pas de sentir la tensió d’arribar a la feina i que et diguin: «pensava que no vindries a la reunió perquè estaries amb el bebè» o que ni tan sols et truquin per fer-te partícip d’una decisió perquè és clar «és amb el nen». O trobar-te algú conegut pel carrer i que et saludi amb un irònic: «Adéu papa!».

Pares i mares intercanvien rols i responsabilitats, per què no celebrar tots plegats un únic dia?

Sé que és difícil perquè fora de la Funció Pública i d’unes quantes empreses, la igualtat és només una teoria i els pares devots simplement no existeixen. Sovint són les raons econòmiques les que impedeixen el canvi perquè l’atur afecta més les dones i els homes guanyen un 13% més per hora de treball, segons les dades de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea).  

Adéu papa, hola mama! 
Quan avancem inexorablement cap al primer quart del segle XXI no té gaire sentit mantenir dues celebracions diferenciades, un Dia del Pare o Dia de Sant Josep i un altre Dia de la Mare. Tot i que l’anomenada família tradicional segueix sent majoritària, afortunadament la nostra societat ha guanyat en diversitat i cada cop són més els nens i nenes que tenen dos pares o dues mares o només un pare i/o una mare, sense parlar de les famílies reconstituïdes. Segons les últimes dades oficials conegudes, a França existeixen 720.000 famílies d’aquestes característiques, un 11% del total, un percentatge que va en augment. 

Ara només cal triar un regal i que no sigui ni sexista ni estereotipat, que tampoc no és feina fàcil 

Pares i mares intercanvien rols i responsabilitats, per què no, doncs, celebrar tots plegats un únic dia dels pares i mares? Ara només cal triar un regal i intentar que no sigui ni sexista ni estereotipat, que tampoc no és feina fàcil. 

Segons un sondeig d’opinió, la llista dels regals més desitjats a França per la Fête des Pères són ben tradicionals. Perfums, vins i altres begudes alcohòliques, tauletes, mòbils intel·ligents i rellotges. He preguntat als companys de la redacció si havien pensat un regal per als seus pares i una redactora m’ha sorprès tot dient: «La meva mare i jo li regalem una experiència i anem tots junts a sopar». Sense dubte, una bona proposta. 

Feliç Dia del Pare i de la Mare a tots i a totes! 

 

Francisco Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu de televisió Euronews amb seu a Lió (França).