Fins quan servirà la tàctica d’empresonar?

El primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, va dir ahir durant l’acte de suport als Jordis que «no hi ha cap fonament jurídic que justifiqui la privació de llibertat dels líders de l’ANC i Òmnium, i així ho avalen juristes independentistes i no independentistes». El problema d’aquesta anàlisi és que parteix d’un principi erroni. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (i els consellers de l’anterior Govern) no són a la presó pel que van fer, sinó pel que volien fer i encara no paren de dir que ho volen tornar a provar: la independència de Catalunya. No n’hi ha cap a la presó per haver pujat dempeus a un jeep de la Guàrdia Civil. Hi són per temptejar la República catalana. Si repassem la Història, veurem que cada gest independentista ha fet que l’Estat espanyol es posi fet una fera. «Antes roja que rota» proclamen inflats. Abans els episodis secessionistes es liquidaven bombardejant Barcelona o afusellant els capdavanters com Lluís Companys o Carrasco i Formiguera. Ara tot això quedaria molt mal vist i es fa anar la maquinària judicial per fer la feina d’escarment. El problema, per a l’Estat, és saber fins quan podrà combatre l’independentisme amb mesures repressores. Té raó García Albiol quan diu que si l’Estat no reacciona, Catalunya serà independent en 15 anys. Si no reacciona en positiu i no posant la gent a la presó.