Fins que els tarragonins vulguin

El dissabte passat, dia 13, vaig tenir l’honor de prendre possessió com a consellera de l’Ajuntament de Tarragona amb el grup municipal de Ciutadans. L’acte, tot i tenir moments una mica tensos, va transcórrer amb relativa normalitat. Estant allà, i deixant-me endur pels nervis en allò desconegut i pels formalismes que exigeix el protocol, una no acaba de ser conscient del que representa aquell dia. Però unes hores més tard, al prendre consciència de tot plegat, t’adones de la gran importància del moment.

El 13-J va ser el tret de sortida oficial d’una nova etapa, una etapa en què defensar els meus valors i principis polítics, ètics i morals ha de ser l’eix fonamental de la meva activitat política, i així serà. Una etapa en què cal deixar de banda els interessos particulars i anteposar els interessos generals, pel bé comú de tots els tarragonins i tarragonines. Sóc conscient del moment que m’ha tocat viure, on el descrèdit pels polítics cada vegada és més palès, on els casos de corrupció o de manca de compromís ja ni tan sols ens escandalitzen perquè, per desgràcia, hi estem acostumats. És per això que tenim una gran responsabilitat davant nostre, la de demostrar que una altra forma de fer política és possible, que els polítics també podem ser honrats, treballadors, que estem al servei de la ciutadania, perquè és la ciutadania qui ens ha col·locat en el lloc que ocupem i perquè serà la ciutadania també qui ens tregui quan ja no ho fem bé, o quan, simplement, vinguin uns altres que ho facin millor.

Tot això m’ha fet pensar en allò que és realment important i en per què vaig decidir fer un pas endavant a la política. Sóc nascuda a Tarragona i he passat tota la meva infantesa i adolescència al barri de Parc Riu Clar, i més tard a l’Albada. He estudiat a Torreforta i a Camp Clar, i durant molts anys he vist com el meu barri i els dels voltants, d’on guardo els millors records de la meva vida, s’han anat deteriorant de mica en mica davant la passivitat dels diferents governs. He vist projectes que mai no s’han materialitzat, com ara el Jaume I; obres que s’eternitzen, com el Mercat; o indrets de la meva ciutat abandonats, com el preventori de la Savinosa. I ja no vull veure mai més aquestes coses, vull saber on van els nostres diners, vull saber per què es gasten en un lloc i no en un altre, vull que el meu Ajuntament m’informi, que sigui un ens transparent, al servei de les persones, vull que els barris ocupin el lloc que es mereixen, vull que es revitalitzi el comerç, que es potenciï el turisme i que es creïn llocs de treball. I ara que hi estic per tothom, però sobretot per ells, treballaré aquests quatre anys per fer que la meva ciutat sigui un referent.