Fora de focus. La cara B de la Brussel·les mediàtica

I. 118 minuts de sol en dues setmanes. És tan poc que fins i tot la televisió belga n’ha fet notícia. El cel gris no figura només als quadres de Magritte. A Barcelona, el sol de principis de desembre encara escalfa; a Brussel·les la llum escasseja i ja ha caigut la primera nevada, enguany abans del que és habitual. La màgia del blanc, però, és efímera. La postal sempre enganya. Plou de costat i el paraigua és inútil. El terra s’enfanga. El metro va amb retard. L’adaptació a la nova vida fora de casa es nota, sobretot, en els petits detalls del dia a dia. Aprendre a no relliscar amb el gel ni a posar el peu als bassals d’aigua que es fan a les voreres. Saber com abrigar-se. Demanar exactament com vols el cafè de primera hora. No permetre que la foscor t’apagui l’ànim. Amb més pena que glòria, travesso el Parc del Cinquantenari cap a la feina i em ve al cap la novel·la Neu, de l’escriptor turc Orhan Pamuk. Al Premi Nobel li fascina aquest paisatge i té el costum de fotografiar Istanbul sempre que els flocs la cobreixen de blanc. La neu teatralitza i imposa un silenci medieval, ha reflexionat Pamuk, que la viu com un bell però breu consol visual. No tot és poesia, però l’hivern serà llarg. Que nevi.

II. La ment en blanc. De tant en tant, convé buidar-se. Trobar una via per alliberar l’estrès i recuperar després la concentració. La recomanació és del professor de l’escola de negocis ESADE Ignasi Carreras i neix de la seva llarga experiència amb directius, tot i que el consell no pot ser més útil pels periodistes sotmesos a una tardor de voràgine informativa.

El sol ha sortit 118 minuts en dues setmanes. És tan poc que fins i tot la televisió belga n’ha fet notícia

La música val com a parèntesi. El centre cultural de la plaça Flagey, a tocar dels llacs d’Ixelles, és sempre un bon refugi. La cita és, segons l’horari europeu, a les tres de la tarda, amb el temps just per dinar ràpidament al Café Belga, que té l’aire vintage de l’arquitectura art deco. A l’escenari, la formació Jerusalem Quartet. Casualment, actua la vigília de la visita a Brussel·les del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, amb el Pròxim Orient de nou en peu de guerra per culpa del president nord-americà Donald Trump i la seva ceguera diplomàtica. Al programa, repertori txec del segle XIX. 
La música clàssica ha traspassat les fronteres de la història i gaudir-ne s’ha convertit en una activitat quasi revolucionària. Dues hores al davant i no està permès parlar ni cantar, ni mirar ni escriure al mòbil, ni aplaudir fins al final de cada obra. Un rar exercici de contenció pels temps que corren. Un bon antídot, potser també, contra la saturació informativa.

III. Molenbeek és un dels barris més pobres de Brussel·les, tristament estigmatitzat arran dels atemptats al metro i l’aeroport de fa 2 anys. La cèl·lula gihadista autora dels atacs vivia en aquesta zona multicultural, de majoria àrab, no gaire lluny de l’esplendor del centre. La premsa l’ha batejat com un dels grans focus de la radicalització a Europa. Fullejant l’agenda cultural, em crida l’atenció un projecte amb el nom del districte. Singing Molenbeek, un cor que reuneix a trenta nens d’escoles de la zona, de diferents orígens i alguns, segur, amb històries familiars complicades. Sobre l’escenari, però, tots amb camisa blanca i un somriure als llavis. «Canto sempre i és el que més m’agrada. Com explicar el que sento?», assegura la petita Malak, de deu anys, en un vídeo sobre la iniciativa. A Molenbeek, com en altres comunitats desfavorides, la música al servei de l’educació i la igualtat d’oportunitats pels joves.

IV. El Nadal predisposa a la solidaritat. Com contagiar aquesta actitud a la resta de l’any? Acabem 2017 proposant-nos un periodisme socialment més compromès. «Quan ets, per un instant, el centre d’algú, aquest instant es converteix en etern», va escriure l’escriptora i periodista barcelonina Montserrat Roig. Pel 2018, aquesta frase d’amor en brut, intacte com un floc de neu abans de tocar a terra.

 

* Periodista. Jordi Baró és corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel·les. Ha cursat estudis a l’Institut d’Innovació Social d’ESADE. Ha dedicat tota la seva carrera periodística a la ràdio, des dels inicis a la Cadena Ser a Reus