Franquisme invertebrat

Mayor Zaragoza és un exemple del franquisme invertebrat, és a dir del polític 'adaptat' al poder

19 mayo 2017 20:09 | Actualizado a 21 mayo 2017 21:35
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Fa uns dies, Lluís González publicava al Diari de Tarragona, a la pàgina quatre, un article titulat ‘Acosadores’ en el qual recollia un escrit de l’incombustible polític Federico Mayor Zaragoza. El polític en qüestió feia referència a l’intolerable assetjament dels mercats a la democràcia. Segons el text recollit per Lluís González, Mayor Zaragoza deia que «nadie sabe qué es una democracia genuina. Por fortuna, la mayoría absoluta ya ha pasado y no debería volver jamás porque la palabra absoluta es la antítesis de democracia».

No em sorprèn que el senyor Mayor Zaragoza no sàpiga encara, a hores d’ara, què és una democràcia perquè ell, durant un temps, va viure dins l’absolutisme. Només cal recordar la seva trajectòria política, iniciada durant el franquisme. Ell va ser, durant el franquisme, el rector més jove de les universitats espanyoles, concretament de la universitat de Granada. Després, va ser sotsecretari d’Educació del govern d’Arias Navarro. Posteriorment, ingressaria a les files de la UCD, partit amb el qual va ser ministre d’Educació, per transformar-se, després, en militant del CDS. Pujant pujant, va arribar a la direcció general de la Unesco i el seu nou pas per la política el va donar a les files del PSOE. Ara passeja del braç del jutge Garzón dins l’òrbita de Podemos. També, fa uns dies, va signar un manifest per demanar la llibertat d’Arnaldo Otegi. A bones hores perquè, si tarda una mica més, ja no hi arriba a temps: ara demana la llibertat per a Otegi quan aquest sortirà de la presó d’aquí a quatre dies…

A mi, les lliçons d’aquests personatges incombustibles em fan riure. Una vegada, el senyor Federico Mayor Zaragoza, en temps de la UCD, va venir a Tarragona per a presentar un «projecte de Mancomunitat de Catalunya». El polític va fer una roda de premsa a l’Hotel Imperial Tarraco, a les cinc en punt de la tarda, per explicar la singular iniciativa de reinstaurar la Mancomunitat de Catalunya. Evidentment, de la singular iniciativa no se n’ha sabut res més.

Mayor Zaragoza és un exemple del franquisme invertebrat. És a dir, són aquells polítics sorgits del franquisme que s’han anat vertebrant a mida que passava el temps. S’han vertebrat, políticament, d’acord amb les oportunitats que ofereix el partit que governa o d’aquell que més perspectives té per encapçalar una opció política. I, en aquest cas, l’exemple és paradigmàtic: del franquisme a l’òrbita de Podemos. Per això deia que les lliçons dels personatges incombustibles em fan riure.

Es diu que rectificar és de savis. Cert, ben cert. I afegeixo que rectificar és de savis o d’oportunistes. El lector dirà a quina categoria pertany el polític en qüestió.

Comentarios
Multimedia Diari