Fundador del Centre de Colles Sardanistes

De molt petit va a viure a França fins a l’edat de set anys. Va anar al col·legi La Salle i entrà de fuster aprenent amb Francesc Gibert de Tarragona. El 1944 és ballador de l’Esbart Dansaire de E. y D. L’any 1946 entra al món sardanista i funda amb els amics la colla sardanista Pirineu. És capdanser des del tercer any fins a la serva dissolució el 1953. No falla mai a les ballades de sardanes. El 1954, juntament amb els germans Anguera, formen la Secció Folklòrica de Cine Club Cultural i també col·labora a la formació de la cobla La Principal del Camp de Tarragona. Aquest moviment genera la creació de l’Oro Foment de la Sardana, destacant el l957 des del primer moment la seva col·laboració al Casal Tarragoní.

El 1959 és l’encarregat de formar una colla de sardanistes en actiu per actuar a Madrid a les festes regionals del Casal Català. El 1963 es casa amb la sardanista tarragonina Laura Val i Coromines antiga balladora de la Joventut Tarragonina, a la parròquia de la Trinitat de Tarragona; han tingut set fills. El 1973 funda i dirigeix el Centre de Colles Sardanistes de Tarragona, sent el primer president de l’entitat i que canvia el nom per Mulassa de Tarragona d’on és president honorari. El 1974 junt amb altres forma la colla de Veterans Enyorança i és el primer cap de colla fins al 1979. Forma la colla Dolç Record, com també ho fa amb l’altra colla de veterans Tarragona, d’on també n’és el capdanser. Fou de la primera Junta del Casal Tarragoní durant vint anys i segueix les tradicions tarragonines. També és soci de la Societat Arqueològica Tarraconense, dels Gogistes Tarragonins, de la Cooperativa Obrera Tarraconense, de l’Ateneu i altres.