GRISELDA PASTOR, Periodisme valent i compromès

L’agenda europea la marca la ultradreta, va dir la Griselda Pastor poc abans de rebre el dia 15 el Premi Ernest Udina a la trajectòria europeista. A l’acta, el jurat destaca que la periodista tarragonina sempre ha posat la mateixa energia i passió a cadascuna de les seves cròniques radiofòniques, així com a les intervencions que fa a les xarxes socials, aprecia el seu esforç de síntesi i el de tots els periodistes de ràdio a Brussel·les i finalment reconeix la feina dels professionals que treballen a la capital europea en unes condicions molt més precàries que les de fa un temps a causa de les retallades de recursos. 

Vaig conèixer la Griselda a Ràdio Reus quan tots dos començàvem a moure’ns en aquest món del periodisme. Autocrítica, respectuosa amb les fonts, necessitada de saber i apassionada, les seves cròniques radiofòniques d’aleshores ja deixaven veure la gran professional que hi havia al darrere, però, cul inquiet com era i és, conscient dels límits amb què es podria trobar a causa de la seva formació autodidàctica, un dia va entrar al despatx per dir-me que ho deixava tot i se n’anava un any a França. Volia formar-se i creia que la millor opció era fer-ho a Journalistes en Europe, entitat vinculada al Centre de Formation de Journalistes, ubicada al 35, Rue du Louvre de París.

Molts anys després d’aquella decisió la Griselda s’ha reunit amb un grup de periodistes a la seu del Col·legi a Barcelona i ha dit que la ultradreta, tot i no tenir prou força per governar, sí és capaç de condicionar les polítiques de la Unió Europea, els dirigents de la qual mostren la seva debilitat davant la fortalesa dels moviments reaccionaris a Budapest i Varsòvia i els acords de govern amb la ultradreta a Sofia i Viena, es preocupen per la Itàlia de Salvini i tremolen de pensar que algun dia tot plegat pugui arribar a empastifar París, Brus-sel·les o Berlín, on trontolla la coalició de la cancellera Merkel. 

La Griselda també es va referir a la desconfiança existent entre els països del nord i els del sud a qui els primers responsabilitzen de la porositat de les fronteres marítimes per on circulen els desheretats que escapen de la guerra i la fam i dels qui les benestants consciències occidentals només recordem quan el vaixell Aquarius els trasllada en condicions infrahumanes de Malta a València o quan les càmeres descobreixen el cos d’un nen petit sobre la sorra d’una platja que, en cas d’haver estat viu, respondria al nom d’Aylan. Corria l’any 1989 quan, de París estant, la Griselda se’n va anar a Kosovo i allí va ser testimoni dels moviments de revolta, els judicis, les manifestacions i els assassinats indiscriminats coincidint amb l’inici de la caiguda del règim comunista de Iugoslàvia.

Veient el que passava, ella que només era allí per seguir amb el seu procés de formació, va agafar el telèfon, va trucar a l’Hoy por hoy que aleshores dirigia l’Iñaki Gabilondo i es va passar dies sent la veu de la SER a Pristina. Després d’aquest període va tornar a casa i des de Ràdio Barcelona es va convertir en una sòlida cronista política fins que, ara fa vint anys, se’n va anar al cor de la UE des d’on s’ha fet mereixedora, en tant que corresponsal comunitària, d’un premi que no és qualsevol cosa. Abans que ella han estat guardonats professionals tan reconeguts com la Soledad Gallego-Díaz, el Martí Anglada, la Cristina Gallach, l’Andreu Claret o els malaurats Jaime Arias i Margarita Rivière, entre d’altres.

En un moment en què la debilitat dels portaveus de la UE es manifesta, entre altres coses, en un excés de propaganda i en amagar-se darrere de faristols i circumloquis, prenen valor les paraules del conseller Ernest Maragall qui, després de donar-li el guardó, va dir que quan la Griselda pregunta «ho fa amb l’objectiu de saber allò que vol saber. I no para fins que ho aconsegueix». En les actuals circumstàncies, la Griselda ha tornat a recordar-nos que el periodisme valent i compromès és avui més important que mai.

Periodista. Nascut a Alcover, Girona ha estat sempre vinculat a la SER. Va començar el 1983 a Ràdio Reus, on va ser redactor, cap dels serveis informatius i director. També és un dels promotors de Canal Reus TV.