Geografia per la democràcia

La geografia és una ciència que entre moltes coses té per objecte diagnosticar necessitats i proposar mesures per a satisfer-les. Necessitats de les persones, però també necessitats del territori, entès aquest com el marc on es donen les activitats i relacions humanes. L’escala considerada on s’aplica la nostra disciplina pot anar des d’un àmbit local, com per exemple els municipis, fins a escales supranacionals, com és el cas de la Unió Europea.

La democràcia, per altra banda, no és cap ciència, però és l’eina més eficaç que de moment hem trobat per governar els nostres territoris. Procedent de l’antiga Grècia ha arribat als nostres dies atorgant el poder al poble. De fet, el mot «democràcia» ens arriba al català del llatí democratĭa però els mateixos romans l’haurien manllevat del grec δημοκρατία, δημος («poble») i κρατω («poder»). Ens procedeix, doncs, del temps de Pèricles en què l’antiga Atenes va establir un règim en què les decisions es prenien en funció de la proposta que tingués més suport per part dels ciutadans.

I això és el que intentem traslladar encara a les noves generacions. És per això que un grup d’alumnes de 2n de batxillerat de l’Institut Antoni de Martí i Franquès ha protagonitzat una simulació d’una sessió plenària del Parlament Europeu, però no ha estat un ple qualsevol: els eurodiputats són l’alumnat de Geografia i, per tant, un conjunt de la ciutadania amb uns coneixements amplis del territori i amb una sensibilitat gran amb els temes vinculats a aquest.

Aquesta activitat s’ha pogut dur a terme gràcies a diversos agents. Per una banda, Europe Direct Tarragona, que és el punt d’informació i assessorament de l’Ajuntament de Tarragona i que posa a disposició de la ciutadania tot el que es relaciona amb la Unió Europea formant part de la Xarxa de Centres d’Informació d’Europe Direct de la Comissió Europea i que ofereix la possibilitat d’apropar als centres educatius el debat d’Europa. D’altra banda, el treball col·laboratiu entre departaments del propi centre educatiu, en aquest cas el Departament d’Alemany i el Departament de Geografia i Història que, amb un enfocament clarament competencial, ofereixen al seu alumnat un marc per a treballar una situació amb un component vivencial i real molt evident. I finalment, gràcies al programa EPAS (Escola Ambaixadora del Parlament Europeu), que organitza les diferents oficines del Parlament Europeu als diferents estats de la UE. Aquest programa pretén conscienciar sobre la democràcia parlamentària europea, la funció del Parlament Europeu i els seus valors i ofereix als alumnes la possibilitat de conèixer millor els seus drets com a ciutadans de la Unió i descobrir com poden participar activament en processos democràtics.

Com aconseguim fer una sessió del Ple del Parlament Europeu amb alumnes de 17 anys que no saben com funciona? El treball previ a l’aula ens han permès arribar a la jornada parlamentària amb els coneixements necessaris per a prendre bones decisions. Així, arriben al dia del Ple havent conegut la funció de les principals institucions europees; els fons que permeten finançar les principals polítiques i iniciatives; i les pròpies polítiques, amb un interès especial en la Política Regional Europea, que té per objectiu la reducció dels desequilibris territorials entre les regions d’Europa.

Fet el treball previ, durant tot un matí l’alumnat s’ha reunit en comissions compostes per representants de quatre grups polítics de signe divers: Canvi climàtic i medi ambient, Valors i drets, Transformació digital i Cultura, educació i esports. Així doncs, cada alumne/a tenia assignada una comissió i era representant d’un partit polític. Totes les comissions han dut a terme un intens debat, sempre dins del respecte, i amb l’objectiu d’apropar postures.

Algunes de les propostes que han fet per a ser aprovades mitjançant les votacions han estat: el foment de la consciència mediambiental mitjançant la creació d’una assignatura obligatòria d’aquesta temàtica en les escoles europees; el foment d’un sistema educatiu inclusiu a través d’una educació en valors i que fomenti l’equitat en el sentit més ampli del terme en aspectes com la perspectiva de gènere, la coeducació i el respecte per la diversitat ètnica, d’orientació sexual i qualsevol altre element; la universalització digital de l’alumnat de les escoles europees per donar les mateixes oportunitats a tots i totes; l’increment de la inversió en l’àmbit educatiu per millorar i ampliar programes com l’Erasmus+. En definitiva, un paquet de mesures amb un clar denominador comú: proposades des d’una òptica geogràfica, és a dir, pensades per les persones i pel territori que aquestes habiten.

Finalment, l’activitat culmina amb la celebració de la simulació del Ple parlamentari on l’alumnat queda agrupat en quatre grups polítics, cada comissió exposa les propostes, s’obre la possibilitat de proposar esmenes i es procedeix a la votació per tal d’aprovar-les o desaprovar-les.

I quina llàstima que aquestes propostes no tirin endavant i es quedin a l’aula, no? Doncs les propostes aprovades tenen un recorregut real fins al Parlament Europeu, i, de fet, aquesta és una de les claus de l’èxit: l’alumnat sap que allò que estan fent a l’aula és, en cert grau, real. El pedagog i filòsof John Dewey va ser el primer en posar sobre la taula que l’aprenentatge ha de ser rellevant i pràctic, l’estesa metodologia del learn by doing (aprenent fent). I que els alumnes sàpiguen d’entrada que les seves propostes seran introduïdes com a propostes a la Conferència sobre el futur d’Europa resulta motivador: per a alumnes però també per als docents.

La reflexió pedagògica que se’n deriva d’aquesta iniciativa és doble. Primer, la repartició de rols que l’alumnat ha d’assumir (grups polítics) ens permet fer un exercici d’empatia i respecte a la diversitat d’opinions. Després, la culminació de l’activitat amb la presentació al Parlament Europeu, el de veritat, de les propostes acordades a la sessió amb l’opinió real de l’alumnat, ens ofereix la possibilitat de realitzar un procés de participació ciutadana. Ara, ens queda veure si ens fan una mica de cas!