Germanes Oblates, gràcies

Amb aquestes paraules l’arquebisbe Jaume Pujol agraïa, en l’eucaristia de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, la tasca abnegada i silenciosa de la comunitat de Germanes Oblates del Santíssim Redemptor que posaven el punti final a un projecte comunitari de servei a la ciutat de Tarragona, que s’havia iniciat el dia de la Puríssima de 1882, ara fa 134 anys.

Les germanes del convent del Portal del Carro sempre han estat fidels a l’esperit fundacional i al significat de la paraula «oblata», que expressa entrega, donació i ofrena, entesa com a lliurament, com a sentit d’una vida entregada.

Quan l’arquebisbe Benet Vilamitjana les cridà, Tarragona, en els convulsos anys vuitanta del segle XIX, no feia gaire que havien estat fundades pel benedictí mataroní Josep M Benet Serra, confessor de l’hospital de Sant Joan de Déu de Madrid, el qual veient com creixien les malalties de transmissió sexual, es proposà crear un asil que donés una segona oportunitat a les dones que exercien la prostitució, deia: «si se’ls tanquen totes les portes, jo els obriré una altra». Per tirar endavant el projecte confià en Antonia M. de Oviedo Schönthal, suïssa de naixement, que parlava set idiomes i havia estat institutriu de famílies benestants, entre elles la de la reina Maria Cristina. Els inicis de la comunitat a Tarragona foren atzarosos. Les primeres 78 alumnes veieren com el còlera dels 1885, que delmà la ciutadania, també féu estralls entre les joves. Les religioses feren mans i mànigues per evitar mals majors i, amb compromís ferm, ajudaren la població a suportar les penúries ocasionades per la malaltia.

El carisma de la institució és clar i es fonamenta en l’atenció a la dona exclosa i marginada, per això les Oblates es dediquen al treball social, a la reeducació i a la reinserció social de les dones víctimes de la prostitució.

Els cent trenta-quatre anys no han estat fàcils en la vida conventual. Les religioses han viscut els embats d’irracionalitat de la història d’aquest país. El franquisme convertí el convent en un dels escenaris on es patí el drama de la repressió. El convent del Portal del Carro es convertí en presó de dones represaliades entre el 6 de juny de 1939 i el 27 de desembre de 1941. Dies grisos, amassats amb desenes de drames silenciosos, luctuosos, de misèria i, àdhuc, de mort, ja que vuit dones deixaren la vida en l’interior de les cel·les.

A partir de 1943 les monges s’afanyaren a recuperar el ritme frenètic del seu testimoniatge, i obriren les portes a menors d’entre 7 i 12 anys. El 1972, amb els aires renovadors del concili Vaticà II, es creà la casa llar per a joves, a les que s’oferia la formació necessària per a inserir-se en la vida laboral.

Les dades són contundents, en tots aquests anys han passat per Tarragona 125 germanes que han atès un total de 3.890 dones, i 530 nenes i joves s’han educat en l’internat.

Però a les Oblates no només els hem d’agrair la seva tasca social de servei als altres, en uns moments que la política social lluïa per la seva absència i quedava reduïda en els llustrosos aparadors de la beneficència de la propaganda franquista. Gràcies a elles, la capella del Portal del Carro conté esgrafiats i motllures de Josep M. Jujol, el qual ja havia treballat en l’edifici que les monges tenien en el carrer de Bellesguard de Barcelona. També elles teixiren el coixí del Sant Crist de la germandat de Jesús de Natzarè.

Fidelitat, testimoni, amor, generositat, entrega, proïsme, són les paraules que millor defineixen la tasca de les germanes Oblates a Tarragona. La seva superiora general, María Luisa Rodríguez, en el comiat a la catedral, reconegué que «entre tots hem anat teixint una història de salvació per oferir una vida digna».

El dia dels apòstols Pere i Pau podia ser un dia trist per a Tarragona, però el tarannà de les monges encomana felicitat i elles mateixes, tot i marxar físicament de la ciutat, han plantat, de bracet amb el Centre d’Orientació Familiar de la delegació diocesana de pastoral familiar, la llavor de la Llar Natalis, una casa d’acollida per a les dones embarassades, amb risc d’exclusió, que volen tenir els seus fills.

Tarragona no oblidarà mai el servei i bé que han fet les germanes Oblates del Santíssim Redemptor. Una història pastada amb llums i ombres, com qualsevol trajectòria vital, gràcies a la qual s’han pogut fer realitat centenars de projectes personals amb un somriure d’esperança als llavis.