Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Gimcana electoral. D’avui a un any hi haurà eleccions municipals i europees

Diari de Tarragona

Whatsapp
La Mirada. Per: Josep Maria Girona

La Mirada. Per: Josep Maria Girona

El 26 de maig de 2019, just d’aquí a un any, anirem a votar. Si sóc tan categòric és perquè les eleccions municipals i europees no estan subjectes, no cridem al mal temps, ni a cap 155 ni a contorsionismes polítics trufats de tota mena de sentimentalismes que impedeixen avançar i que, sovint, trastoquen el calendari electoral en funció d’interessos de governs més preocupats per la pròpia subsistència que per la de la ciutadania. Que en dotze mesos votarem és una evidència però, a la vista de l’actual situació política, dir que aquestes seran les primeres eleccions que ens trobarem seria tan agosarat com pronosticar que no tornarà a ploure fins l’arribada de la tardor.

Què lluny queda aquell dia (només en fa tres) en que el PNB ajudava al govern a aprovar els pressupostos generals de l’Estat, indicador clar de que a Madrid hi havia interès en que la legislatura arribés el més lluny possible. Per cert, no em diran que no sigui curiós que el mateix dia que el Partit Nacionalista Basc (PNB) donava llum verda als comptes, formalitzés al parlament basc, amb Bildu, un acord de bases per un nou estatut que reconeix Euskadi com a nació i al poble basc el seu dret a decidir, sense que els encarregats de garantir la unitat de la pàtria se n’hagin fet creus, al menys amb la boca grossa. Tot sigui per l’estabilitat. Els cinc diputats bascos van agafar els diners a Madrid i van tornat a Euskadi a predicar. Això ja ho feia l’antiga CDC. 

A Espanya unes eleccions anticipades només interessen a Ciudadanos que, immers en una cursa esbojarrada per aconseguir ser qui la té més grossa, la bandera, ja s’ha afanyat a demanar-les, un cop desvetllat l’afer Gurtel. Una sentència que prova l’existència d’una caixa b al PP, que posa en dubte la credibilitat del testimoni de Mariano Rajoy i que confirma la corrupció institucional al partit del govern és impossible de ser digerida. Per això el PSOE, desaparegut i sense nord des de fa mesos, no ha tingut tampoc una altre opció que presentar una moció de censura. No fer- ho no seria entès. 

A partir d’aquí qualsevol pronòstic respecte a una possible convocatòria d’eleccions seria gratuït. Pot passar de tot. Des d’una perspectiva exclusivament electoral, a Catalunya les coses tampoc son clares. Gens. Caldrà estar atents a la Conferència Nacional d’ERC prevista per l’últim cap de setmana de juny en la que hauran de decidir, si no ho fan abans, com es conjuga l’actual situació política de conflicte que els republicans no semblen acabar de compartir, amb el seu interès en eixamplar la base social sobiranista. Dies després, a la primera assemblea nacional del PdCat l’actual direcció del partit, preocupada pel protagonisme de Puigdemont, es pot trobar amb una alternativa de recanvi real sobre la taula.

A tot això, si finalment el Tribunal Suprem convoca abans de que acabi l’any, cosa probable, la vista pública que ha de jutjar els polítics i activistes catalans implicats en els fets de setembre i octubre passat i tot plegat acaba amb una sentència condemnatòria, no és gens descabellat pensar que Quim Torra, aprofitant- se de la indignació social que es pugui generar i després d’un viatge a Berlín, convoqui eleccions. Això en el cas que l’article 155 sigui història; que està per veure.

Per tot plegat es fa difícil anunciar que les municipals seran les primeres eleccions amb les que ens trobarem. El més preocupant es que es puguin veure enterbolides per aquest panorama dantesc i decebedor que existeix arreu i que a Catalunya està marcat per un procés polític que en les actuals circumstàncies només porta a un enconament de posicions i a un cercle viciós del que cada dia que passa és més difícil de sortir- ne. Perquè si les eleccions municipals que es celebraran d’aquí a un any es plantegen exclusivament en clau nacional ens podem trobar que els actuals regidors de centenars de ciutats i pobles no siguin avaluats pel grau de consecució dels objectius als que es van comprometre sinó pel lloc que ocupaven a la fotografia el dia que es va proclamar la més estèril República que ha existit mai. 

 

Periodista

Nascut a Alcover, Josep Maria Girona ha estat sempre vinculat a la SER. Va començar el 1983 a Ràdio Reus on va ser redactor, cap dels serveis informatius i director i va ser director de Ràdio Barcelona. També és un dels promotors de Canal Reus TV. 

Temas

Comentarios

Lea También