Gol d'Amiguet

Sempre m’ha cridat l’atenció el fet que els tarragonins remuguin tot el dia de Tarragona. Hi ha ciutats que tenen sobredosi d’autoestima, com ara Girona. Als de Reus també deixa’ls anar. En canvi, els tarragonins són uns escarafallosos. Tanmateix, Tarragona, vista des de fora, desperta moltes enveges. Els meus amics de Lleida sempre em diuen amb gelosia: «tu rai, que vius a Tarragona!» Un veí de Lleida, quan es va assabentar que venia a Tarragona, em va dir: «de tots els coneguts que han marxat a Tarragona no n’ha tornat cap». Llavors, a què treu cap remugar tant de Tarragona, tarragonins? La resposta me la va donar ahir Lluís Amiguet en el seu pregó de les festes de Santa Tecla. «No critiquem la ciutat per mala fe, sinó per orgull i per amor», ha dit el periodista de La Vanguardia, que va començar l’ofici al Diari de Tarragona. El seu pregó va ser un clam a espavilar l’autoestima dels tarragonins. Per representar-ho amb la màxima força va cantar un somniat gol del Nàstic al Reial Madrid. Tarragona, una ciutat amb grans gols que no sabem cantar.