Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

'Hackers i 'crackers'

El 'hacker' espanyol més famós va ser 'El gran Oscarín', un menor del qual no es donà el nom

Josep M. Contijoch

Whatsapp

Freqüentment ens informen dels virus que destrueixen programes d’Internet i els ordinadors personals. Si us ha entrat un virus, en el millor dels casos haureu de desprendre’s d’uns bons euros per reparar el que un bergant de qualsevol part del món ha introduït a la cadena, donant un mal dia a milers d’usuaris. Encara n’hi ha de pitjors, són quan aquells virus malvolents deixen fet pols el disc dur i no queda altre remei que comprar un ordinador nou.

En un principi crèiem que la circulació d’aquests virus maleïts eren obra de Bill Gates i altres adlàters de la professió, que amb el seu afany comercial els posarien en circulació per beneficiar la seva comercialització carregant la responsabilitat a qualsevol estudiant de Java o a un ramader de Nova Zelanda, però després, veient la informació que dóna tant la premsa com la ràdio, TV i fins i tot Internet, sembla que realment són obra d’uns individus llestos

El virus informàtic va néixer el 1984. Aquells virus obstaculitzaven els ordinadors a través dels disquets, ocupant la RAM dels aparells, bloquejant les seves funcions principals

Els responsables del virus, per les seves maneres de procedir, tenen diverses qualificacions en l’argot informàtic. Originalment se’ls deia de tres maneres: white hat hacker (hacker de barret blanc), grey hat (de barret gris), black hat (de barret negre), aquests últims més coneguts per crackers (o bandits informàtics), per la seva filtració malaltissa.

Els white hat hackers (barrets blancs) són els que actuen sota una norma fins a cert punt idealista basada en la llibertat d’expressió, però que no volen fer mal a la xarxa. Això no vol dir que siguin legals, ja que en ocasions han violat certes lleis. Els grey hats (de barret gris) són aquells que diuen actuar per fins humanistes però, si en alguna ocasió s’han trobat amb diners pel mig, han caigut en la temptació de fer-se’ls seus. I finalment els black hats (de barret negre) o crakers. L’última qualificació és per referir-se a aquelles persones criminals en envair computadors aliens usant programes creats amb idea d’anul·lar-los, xafar-los o per apropiar-se de secrets per fer-ne usos fraudulents, especialment per apoderar-se d’informacions bancàries, socials o governamentals.

Sobre la història dels virus perversos, fou sonat el ‘cuc’ Morris, que va infectar el 1968 una gran parts dels servidors existents i l’any 2000 es va propagar un dels més virulents, l’I love you, un cuc escrit en VBScript que entrava per mitjà d’un correu electrònic, el qual va produir 18 mutacions diferents i va deixar afectats 50 milions d’equips de tot el món, provocant pèrdues de més de 5.500 milions de dòlars. Aquell cuc sembla que va ser creat per dos informàtics filipins de noms Roanel Ramones i Onel Guzmán

Per combatre els crackers, el món saxó han fet una llista dels principals crackers del món. Són 10, El primer d’ells és un individu que porta per nom Kevin Mitnick conegut com el ‘hacker més famós del món’. Posseïa una genial habilitat per entrar als sistemes, crear virus, robar informació i entrar en computadores. Afectats pel seu perniciós procedir foren el Pentàgon i els arxius de l’FBI, Nokia, Motorola, Novell, Sun i la Universitat de Califòrnia. Una vegada detectat, fou condemnar a cinc anys de presó federal.

Un altre cracker calamitós, Vladimir Levin, fou condemnat per haver comès un dels majors robatoris a un banc després d’haver entrat al seu sistema, i pitjor encara, David Smith per haver creat el virus poderós que va perjudicar la majoria d’ordinadors del món. A Espanya també tinguérem un facinerós que li donaren el títol d’‘El gran Oscarín’. Era un jove, del qual no s’ha facilitat el nom, que fou l’autor d’un programa troià conegut per les seves inicials O.L.H., que tenia totes les eines del hacking, cracking, virus, jocs obscens, jocs pornogràfics i un llarg etcètera. Finalment fou detingut per la Guàrdia Civil.

Malgrat que sembli que en els últims temps hagi baixat la incidència de la transmissió dels virus, cal anar amb cura i fer servi l’spam al més petit indici de sospita, ja que modernament, amb la convergència de les noves tecnologies, els PC, telèfons i tauletes s’han convertit també en objectius dels crackers.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También