Hi ha moltes maneres d’apretar

El president Torra, en el seu discurs d’ahir a Sant Julià de Ramis, ha donat suport explícit a les accions dràstiques dels Comitès de Defensa de la República (CDR). «Apreteu, i feu bé d’apretar», els ha esperonat. Que consti que el president ha dit als CDR «apreteu» i no pas «pressioneu» com han retocat alguns mitjans puntimirats. Els líders del PP i Ciutadans han llegit les paraules de Torra com una crida a la «violència» i demanen que es  torni a aplicar el 155. És evident que el to general de totes les al·locucions del president no convida gens a l’harmonia amb l’Estat. Tampoc casen amb l’estratègia que propugna ara ERC que consisteix a eixamplar les bases de l’independentisme per aconseguir més vots fins a tenir «una majoria inapel·lable», així com teixir aliances amb altres forces més enllà de l’independentisme per optar a un referèndum «verificable internacionalment». Tanmateix, a ERC ja li va bé que Puigdemont, per boca de Torra, insti els CDR a «apretar». D’aquesta manera fan el doble joc, com els socialistes que, mentre uns demanen la llibertat dels presos, d’altres diuen que les imatges de les càrregues policials de l’1-O són un muntatge. Per cert, al Camp de Tarragona apretar té una accepció que vol dir «menjar amb bona gana». «M’he apretat dues costelles», diuen a les Borges. Pensem en positiu.