Hola, benvingut a la manipulació!

Desconeixem les raons per les quals un policia marroquí es va negar a encaixar la mà del president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, i del nou president del Partit Popular (PP), Pablo Casado.

Potser va ser, com diu un mitjà amable amb els polítics conservadors, que el policia no podia abandonar la seva posició de firmes. Altres mitjans van recollir només el fet, deixant que el lector fes lectura pròpia. I les xarxes, sempre més acarnissades, gairebé titllen el marroquí d’heroi per aquest acte amb el qual el policia refusava ser víctima d’una grollera manipulació.

Perquè manipulació és el que va ser l’obscena visita de Pablo Casado i les seves salutacions, amb cara de circumstàncies, als migrants i refugiats arribats a Algesires tot just després d’haver estat rescatats de la mar. No els volia saludar: els volia utilitzar. Poder presentar-se amb foto inclosa com un home fort però sensible, un «estadista» capaç «d’empatitzar» però a qui no li tremolarà el pols en signar lleis d’expulsió, enfortiment de la frontera sud (en tots els sentits) i aixecament de barreres i com més reforçades amb fulles esmolades, millor.

Posats a comparar qui és més cortès, el policia marroquí, siguin quines siguin les seves raons, se’n du el premi. Com a mínim, va ser honest. 
No van trigar gaire a sortir els palmeros del PP, lloant en Casado i criticant el «buenismo» de qualsevol altra iniciativa que no sigui mà dura amb aquells que volen buscar-se la vida en països europeus, entre els quals, no ho oblidem, són molts els que poden optar a un estatus de protegits perquè fugen de guerres o persecucions polítiques, ètniques, religioses o sexuals. 

Jo també sóc crítica del  bonisme, i ho he estat de companys que escriuen cròniques ensucrades i meloses, que toquen més la fibra de la compassió i la caritat que no pas les de la solidaritat i humanitat. Però d’aquí a englobar en bonisme tot allò que no sigui repressiu hi ha un gran pas i és insultar i provocar a tots aquells que estiguin a favor de polítiques més justes, sensates, de compliment d’acords internacionals, de protecció de drets bàsics, de drets humans. Critiquen el bonisme i és cert, el bonisme és criticable.

Però ells defensen una mà dura que mata. Ho hem vist, ho seguim veient i no ho hem d’oblidar. Fomentar la por al migrant/refugiat, exagerar la magnitud de les arribades i les seves conseqüències proporciona rèdits polítics, com ha quedat palès a Itàlia, als Estats Units, entre altres. El PP no ha trigat gaire a apuntar-se al carro, això sí, pretenent emfatitzar la vessant humana del polític conservador.

Els mitjans de comunicació, molts d’ells, també haurien de fer-s’ho mirar quan titulen notícies amb «allau», «invasió» o «crisi migratòria», que serveix per alimentar un discurs inflamat molt del gust d’aquests polítics amics de les mitges veritats i de les mentides senceres. 

No hi ha papers per a tots, qualsevol altra cosa és bonisme, diu en Casado. I ho repetirà tantes vegades com faci falta, fidels valedors una vegada més d’allò que ‘una mentida repetida mil vegades acaba sent veritat’. El president Trump també reitera sense aturador que els mitjans de comunicació són l’enemic del poble. I el vicepresident d’Itàlia diu un cop i un altre allò dels taxis del Mediterrani, per acusar les ONG que rescaten éssers humans de l’aigua de tràfic de persones.

Cap d’ells avalua les conseqüències enormement perilloses de les seves afirmacions. No els importa perquè ells no les patiran. La manipulació, la infàmia per obtenir vots.  

M’agradava molt saludar a Sud-àfrica. Tres passos: encaixada de mà dreta, amb l’esquerra recolzada a l’avantbraç dret, seguit després d’encaixada de polzes i retorn a encaixada de mà. I en zulú: sawubona! Sawubona ve a significar ‘et vec’ en un sentit ampli: ‘et reconec’. Tot i que siguis de fora, sawubona, et reconec, ets com jo. En Casado no va saludar. Va insultar. Vergonya. 

Periodista. Treballa a Metges Sense Fronteres, on cobreix diversos països d’Àfrica i Sud-amèrica. Abans va fer  de corresponsal per a mitjans estatals a Sud-àfrica. Va començar com a periodista a Tarragona.