Horroritzat

Estic horroritzat que els jutges no actuïn contra els que van pegar amb les porres

06 octubre 2017 11:38 | Actualizado a 06 octubre 2017 11:39
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Als meus 73 anys estic horroritzat. Veig que la llei ha canviat la base fonamental d’equitat i d’igualtat entre tots els que vivim a una comunitat. Veig que la llei la marca el més fort i no s’apliquen les balances proporcionals. Veig sorprès que la balança està al costat de la llei i no al costat de la justícia. Veig que hem retornat al passat; el cap imposa la seva llei i l’aplica com li convé, tant si és justa com si no ho és. 

He estat apoderat voluntari d’una taula electoral del referèndum catalogat com a il·legal. No tenia por; però sí que tenia molt respecte. Les legitimitats dels poders de l’Estat no acceptaven poder votar. Arribaven notícies que la guàrdia civil i la policia nacional entraven a alguns col·legis i reprimia a aquells que defensaven el dret essencial de la democràcia. Xafava portes, pegava a la gent i requisava urnes. 

A les cinc del matí estàvem centenars de milers de persones a les portes dels col·legis per defensar el nostre dret a vot malgrat les advertències de la llei. Per dins del meu sí corria la inquietud i el sentiment de reviure la passada dictadura. Alguns joves en el moment de la constitució de meses van advertir que ells no podrien pagar els 30.000 euros que se’ls podia multar. Però es van formalitzar. Immediatament els programes informàtics foren paralitzats per la policia. Va haver-hi votants que havien arribat a les 9 del matí i no pogueren dipositar el seu vot fins quarts d’una. Però s’anava votant. Entre la por i el respecte, amagàvem i rehabilitàvem les urnes. Desapareixien i apareixien paperetes, llistats i ordinadors quan per alguna falsa alarma arribava i la gent embogia. Amagàvem les urnes on la policia no les pogués trobar, com si fóssim autèntics delinqüents. La gentada s’acumulava per poder votar. La majoria dels avis es van quedar a casa; tenien por per allò que havien viscut durant la passada guerra. Els presidents de les taules de Gandesa van tancar a les 2. A les cinc van tornar a obrir però hom deia que una trentena de cotxes policials estaven arribant. Es va tancar i centenars de votants no van poder exercir la seva voluntat. Tot un desori, estimats lectors!

Estic horroritzat que els jutges no actuïn contra els que van pegar amb les porres, disparar boles de goma i esbargir gasos lacrimògens. Estic horroritzat que el President Rajoy negui allò que vam patir milions de catalans. I encara em sento més horroritzat en sentir el rei Felip VI. 
Milions de catalans volíem votar i se’ns contesta amb la repressió. Demanàvem diàleg i ser escoltats i se’ns ha repartit llenya. La llei serà la llei però en aquest moment la llei, dels que manen i obliguen, no és justa. Estic horroritzat!

I consegüentment això no ha acabat i anem de mal a pitjor. Ara comença una nova etapa que afectarà Catalunya, Espanya i Europa. I el pitjor és que anem de cara enrere i no de cara endavant. El govern i els poders fàctics no obren els ulls i «els legítims poders de l’Estat» imposen, manen, obliguen i no desitgen dialogar, negant els cops de bastó repartits que milions de ciutadans de tot el món veuen sorpresos als seus televisors. 

Comentarios
Multimedia Diari