Hostes vingueren que de casa ens tragueren. Habitatge assequible, missió impossible

Preus precrisi. Una casuística variada ha comportat que a Barcelona, ara per ara, sigui molt difícil viure dignament de lloguer si no tens un molt bon sou o decideixes compartir pis

20 febrero 2018 12:14 | Actualizado a 20 febrero 2018 12:27
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Aquests dies hem sabut que 150 veïns d’un bloc de pisos de Sant Joan Despí, al Baix Llobregat, hauran de marxar de casa seva. A cop de burofax els han comunicat que no els renovaran el contracte de lloguer i que hauran de tornar les claus del pis a la propietat.

Indagant han sabut que el nou propietari té darrere un dels grups inversors més gran del món i que el seu pis ja està penjat a internet al doble del preu que paguen actualment.

A Sant Cugat s’ha creat un sindicat de llogaters per ajudar molts veïns que estan a punt de perdre casa seva, ja sigui per l’increment desproporcionat del preu del lloguer fins a les rescissions fulminants del contracte pel canvi de mans de l’edifici.

Són dos exemples que constaten que la pressió immobiliària que pateix Barcelona ja s’està estenent a la corona metropolitana.

És vergonyant que se socialitzin les pèrdues dels bancs i es privatitzin els beneficis

Passejant per Barcelona veus molts edificis centenaris plens de bastides en procés de rehabilitació. Això dóna una imatge moderna i més avantguardista de la ciutat, el que fa atraure més turisme, més inversions... en definitiva, més negoci. El gran problema, però, és que aquests edificis estan habitats, majoritàriament, per llogaters de renda antiga que ja no els renoven el contracte i els fan fora de casa seva, i no sempre de bones maneres.

No fa gaire la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) denunciava el cas d’un bloc d’habitatges del carrer Aragó de Barcelona on els veïns que encara no han fet fora van trobar-se amb els seus pisos inundats.

Els veïns pateixen assetjaments i males praxis per tal que abandonin els seus habitatges, i, així, una vegada reformats i convertits en habitatges de luxe, els poden llogar o vendre a preus inassumibles per als barcelonins que hi han viscut tota la vida.

És vergonyant que se socialitzin les pèrdues dels bancs i es privatitzin els beneficis

Els preus del lloguer segueixen una escalada que sembla no tenir fi. Llogar un pis a Barcelona ja és més car que mai, el preu mitjà està entre 800 i 900 euros, en canvi els salaris estan pràcticament congelats.

Una casuística variada ha comportat que a Barcelona, ara per ara sigui molt difícil viure dignament de lloguer si no tens un molt bon sou o decideixes compartir pis.

La forta demanda i la poca oferta de pisos fa que no només trobar un habitatge assequible sigui missió impossible, sinó que també es produeixin males pràctiques, abusos i directament estafes part de particulars i immobiliàries. Hi ha qui s’ha trobat haver de donar una paga i senyal per poder visitar el pis.

A més dels inversors internacionals, que estan comprant edificis sencers per convertir-los en habitatges de luxe, hi ha altres factors que han propiciat aquesta situació.

El gran atractiu turístic que té Barcelona fa que per a molts propietaris sigui molt més llaminer transformar els pisos en apartaments turístics i, així, multiplicar-ne la rendibilitat. L’Ajuntament xifra en uns 16.000 els apartaments turístics.

A Barcelona també hi ha un creixent nombre d’estudiants que necessiten llogar pis, professionals que estan de pas, més la impossibilitat dels joves a comprar un habitatge. A més, el bon clima i que sigui una ciutat ben connectada fa que cada vegada més professionals triïn Barcelona per viure independentment a quin país treballin.

On és l’estoc de pisos dels bancs?
És vergonyant que se socialitzin les pèrdues dels bancs i caixes d’estalvi i es privatitzin els beneficis. El Banc d’Espanya ha xifrat en 60.600 milions d’euros les pèrdues pel rescat de la banca. Un sector que en plena crisi va multiplicar el seu estoc immobiliari provinent dels embargaments dels milers de ciutadans que no van poder fer front a la hipoteca o al lloguer. 

On són tots aquests pisos? Alguns, no gaires, s’han posat al mercat, altres també, però després de les amenaces de copioses multes d’alguns ajuntaments per tenir-los buits. Però, així i tot, els bancs continuen tenint el 80% dels habitatges buits. 
Potser, si els pisos buits dels bancs fossin accessibles a la població, viure dignament no seria una odissea.

Ara ho està patint qui vol viure a Barcelona, on aquest any ja s’han superat els preus precrisi. Però, la resta de Catalunya també els té gairebé a tocar.

*Laura Solé és periodista. Vinculada als serveis informatius de TV3, ha presentat el ‘324 Comarques’ i l’espai ‘L’entrevista’ del 324 i ha participar en el programa ‘Els matins’. Dóna classes a  la Universitat Autònoma de Barcelona.
 

Comentarios
Multimedia Diari