Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

I si ho intentéssim?

"No podríem aconseguir una, una sola, veu pel territori? Algú que no mirés pels ciutadans de Tarragona, ni pels del Vendrell, ni pels de Reus o de Valls..., sinó per tots? "

Whatsapp
Vista de l'entrada principal de l'estació d'AVE del Camp de Tarragona. Foto: DT.

Vista de l'entrada principal de l'estació d'AVE del Camp de Tarragona. Foto: DT.

"Entre les moltes ocupacions que tenim a la Cambra a la que dediquem més temps és, sens dubte, la referida a l’insostenible greuge que en matèria d’infraestructures patim a les comarques de Tarragona".

Carreteres saturades d’automòbils, transports pesants que transiten per zones urbanes, centenars de rotondes, semàfors i quilòmetres de línies contínues, peatges (ja amortitzats amb escreix)... tot això dificulta enormement els desplaçaments per carretera, tant per a les persones com per a les mercaderies.

I seguim: una estació d’alta velocitat al mig del no-res (amb tot el respecte pels municipis de Perafort i la Secuita), estacions de rodalies i mitges distàncies on la gent gran ha de fer complicades gimcanes per travessar les andanes. I l’última tendència: trens de mercaderies que discorren pel centre de la ciutat i passatgers per fora.

Si retrocedim en el temps, ens trobem que la por dels governants espanyols durant el segle XIX a ser envaïts per via fèrria va fer que ens diferenciéssim dels veïns en l’ample de les vies. Aquella «visió de futur» ens està sortint ara molt cara, perquè hi ha matèries en què Espanya no hauria de ser «diferent».

L’exportació de mercaderies per ferrocarril –més eficient que per carretera a partir d’una certa distància– no prospera per la manca de vies d’ample europeu, amb la pèrdua conseqüent de competitivitat.

La manca de vies d'ample europeu ens està sortint cara 

Espanya ha fet un gran (i moltes vegades innecessari) esforç per dotar-se de línies d’alta velocitat per a passatgers. S’ha comunicat Madrid amb capitals de província que podien haver estat ben servides amb trens regionals adequats. En canvi, la velocitat de comunicació entre la segona i la tercera ciutat més poblades de l’Estat encara va a pas de tartana.

I és que, en els llocs on no hi ha ni teixit econòmic ni activitat industrial, el fet de dotar-los d’infraestructures potents i ràpides no afavoreix pas l’aparició de l’activitat econòmica, mentre que la manca d’infraestructures on sí que hi ha demanda (pel comerç interior o per l’exportació) el fet no tenir-les suposa un càstig duríssim al seu potencial de creixement.

I el problema es magnifica a Tarragona: L’estació «important», fora de la ciutat. L’estació de la ciutat, aviat només per rodalies i mercaderies. El tren a Reus amb un futur incert. El turisme preocupat pels inconvenients que un augment significatiu dels trens nocturns de mercaderies per la costa produiria en els seus clients. I el possible enllaç de Tarragona amb Barcelona per alta velocitat, encallat perquè no saben si empalmar a Altafulla, a l’Arboç o a Subirats. Sense oblidar la via única en ample ibèric de Vandellòs i la manca del túnel a la A-27 per estalviar el difícil pas del coll de Lilla... lamentable.

El retard en la finalització de les obres per part del Ministeri de Foment i els incompliments dels terminis promesos, cal sumar-los a la manca d’acords entre sectors i ajuntaments afectats, amb satisfacció per qui ha de fer les inversions.

«Ja ens avisareu quan us poseu d’acord! Mentrestant, jo m’espero», deu pensar el ministre de torn.

Aquí, a més de la desídia de Madrid sobre les infraestructures, seguim sense posar-nos d’acord

Aquests són els problemes que l’informe de la Plataforma per la Defensa d’un ferrocarril públic i de qualitat i la Promoció del Transport Públic van posar de manifest fa uns dies a l’Ajuntament de Tarragona. I aquesta gent hi entén!

Ara bé, com els podríem solucionar tots aquests problemes? D’entrada essent conscients, d’una vegada i per totes, que a més de la desídia de Madrid aquí seguim sense posar-nos d’acord: hi ha opcions contraposades, el que és bo per un sector no ho és tant per l’altre. Les ciutats es miren de reüll, en lloc de procurar, quan cal, pel bé comú.

No podríem aconseguir una, una sola, veu pel territori? Algú que no mirés pels ciutadans de Tarragona, ni pels del Vendrell, ni pels de Reus o de Valls..., sinó per tots? Que pensés en la conurbació en què viu la gent que forma aquests municipis? Que no pensés exclusivament en el turisme o en la indústria o en la pagesia?

Una persona independent i entesa en la matèria, i que comptés amb la força que l’hi donessin aquests Ajuntaments i aquests sectors. Voleu dir que no som capaços de trobar aquesta persona?

I si ho intentéssim d’una (punts suspensius) vegada?

Temas

Comentarios

Lea También