Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

I una Catalunya independent, per a què?

Whatsapp

Uns dies enrere, passejant per la Rambla de Tarragona, vaig aturar-me en una carpa de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i me’n vaig endur un globus i un flyer anomenat 7 respostes, que pretén alleugerir els temors que la qüestió de la secessió de Catalunya pugui infondre a la massa de població menys ideologitzada; o això és el que em va semblar a mi.

Vull expressar en primer lloc la meva admiració sincera per l’enorme tasca de mobilització que l’Assemblea ve desenvolupant en els darrers anys. En moments de puixança o en moments d’un cert desconcert, es manté una presència constant als carrers que qualsevol organització desitjaria per a si mateixa, i encara més tractant-se d’una mobilització de caràcter altruista.

Val a dir, no obstant, que un cop llegit el flyer de les set respostes es fa necessari establir un espai de resposta a les respostes amb l’objectiu de generar un marc de debat acceptable i, per sobre de tot, informar d’una manera assossegada a aquells que han optat en els darrers anys per abraçar la idea d’una independència sense costos, que és la idea que s’observa de manera constant en les set respostes. L’Assemblea jugarà un paper en clau electoral en els propers mesos i que, per tant, els seus postulats mereixen una atenció creixent.

La primera pregunta que es fa l’ANC és: I una Catalunya independent, per a què? I la seva resposta és concloent:

«La independència és l’única oportunitat de crear un estat millor i més just per a tothom!»

ANC: «La independència és l’única oportunitat real per a crear un estat nou, canviant tot allò que no funciona. Per canviar les velles estructures per nous models de democràcia i crear una administració avançada i innovadora.»

El que ens ha de sobtar aquí és que aquesta oportunitat sigui única. S’entendria única si l’estat que ja tenim, Espanya, fora irreformable. Espanya no pot ser un estat millor i més just segons l’ANC.

El cert és que si observem l’Espanya de tot just 40 anys enrere i la comparem amb el país de 2015, no es pot negar que l’impuls reformista ha estat vertiginós. D’una transició a la democràcia que és encara exemple reconegut arreu, a la integració europea i internacional de la nostra economia, l’accés a l’euro, les reformes en matèria de drets civils o la lluita contra el terrorisme, no podem dir que el nostre sigui un país estàtic, aturat, passiu. Si mirem al present immediat o al passat més recent, no és pas Espanya un exemple de quietud, i el sorgiment de nombroses i diverses opcions polítiques en l’àmbit del reformisme més o menys profund hauria de fer reflexionar els qui difonen de forma incansable la imatge d’un país vell i corrupte del qual no hi ha res a esperar en un futur.

Un dels pilars fonamentals de la idea nacionalista és el que impregna les set respostes de l’Assemblea i que desenvoluparem en els propers articles: l’excepció catalana. Catalunya com una Dinamarca empeltada a la península Ibèrica. La confrontació de l’excepcionalisme amb la realitat política de la Catalunya d’avui en termes de gestió econòmica, transparència, governança o qualitat democràtica no pot conduir sinó a una sola resposta. Si no som encara Dinamarca és perquè suportem el pes d’Espanya sobre les nostres espatlles. No serà mai, com va rebatre Josep Pla als plans d’implementació d’una socialdemocràcia a la sueca del primer Jordi Pujol, perquè a Catalunya de suecs (o danesos) se’n veuen ben pocs.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También