Más de Opinión

Igualtat de les dones.Gràcies al ‘#Me Too’ estem més a prop d’aconseguir-la

Denúncia ‘vs.’ silenci. Si, en lloc de riure amb els acudits, memes, i anuncis masclistes, els donem la volta i ridiculitzem els qui els fan i els divulguen, els farem un gran favor a les nostres amigues, filles i netes

Tate Cabré

Whatsapp
Tate Cabré

Tate Cabré

Avui és el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones o el Dia de la Dona Treballadora i a totes les dones, professionalitzades o mestresses de casa, ens toca fer una reflexió sobre on som en el terreny de la igualtat d’oportunitats i què estem fent per arribar a aconseguir-la per les nostres filles o per les nostres netes.

Si ens capbussem dins la història tarragonina, hi trobarem notòries escriptores, professores, empresàries, artistes, monges, abadesses... I també activistes: valentes dones tarragonines que són referents com Neus Català, Rosa Venes o Frederica Montseny, la primera dona ministra a Espanya, filla d’un reusenc, que quan va necessitar un pseudònim curiosament va canviar el Montseny pel Montsant. Neus Català, filla dels Guiamets, era infermera i supervivent de l’holocaust nazi i Rosa Venes va ser l’heroïna del setge de Tarragona durant la Guerra del Francès. 

Valentes dones tarragonines són referents com Neus Català, Rosa Venes i Frederica Montseny

Però tornant al 2021, el gran salt per l’alliberament de les dones va ser a l’octubre del 2017, en què va començar el moviment #Me Too als Estats Units, amb les confessions públiques de les víctimes del depredador sexual i productor de Hollywood Harvey Weinstein. Les denúncies amb noms i cognoms s’han anat estenent per tot el globus, i han fet més per les dones que dècades de feminisme i lluites estèrils. 

Fa dos anys que vaig fer un #Me Too a aquesta mateixa secció amb tot d’experiències personals i de dones que em són properes, i podria omplir pàgines i pàgines d’anècdotes sexistes i d’abusos que totes hem patit des que érem nenes, les nostres mares, les nostres àvies...

I el millor del #Me Too és que no només ha empoderat dones, com les que van destapar l’escàndol de trenta anys d’abusos a l’Institut del Teatre de Barcelona a finals de febrer, que ha portat cua a Mallorca i València; sinó que també ha empoderat homes abusats per pedòfils fa vint anys, tal és el cas de les víctimes del capellà i arxiver de l’Arquebisbat de Tarragona, Manel Fuentes, també al febrer passat. 

Si l’arquebisbat hagués fet cas a la primera víctima quan ho va denunciar, hi hauria hagut una segona víctima? 

El moviment del #Me Too ha fet més per les dones que dècades de feminisme i lluites estèrils

Així és: el pacte de silenci que protegeix els abusadors provoca més víctimes. I la gran aportació del #Me Too és trencar el silenci... La meva intenció amb aquest article és precisament atiar l’onada feminista i animar a trencar el silenci i protestar, denunciar, i cridar l’atenció cada vegada que algú fa un acudit, comentari o broma sexista sobre el qual fins ara no hauríem dit res... 

Atrevim-nos a replicar els memes i vídeos masclistes que rebem, intervenim en les converses que adulen el donjoanisme, rebutgem obertament les actituds cràpules que han contribuït a forjar els mites dels macho men, latin lovers com Picasso, Depardieu, Onassis... 

Pajares i Esteso

La societat ha canviat en quaranta anys i ja no hi ha lloc pel sentit de l’humor de les comèdies taquilleres de Pajares i Esteso als setanta. Fernando Esteso cosificava la dona al seu hit La Ramona, de la que deia: «un cacho carne con ojos, eso es lo que eres, Ramona», o a «los niños con los niños...» on demonitzava les nenes: «dan golpes en la cara, te rompen la cabeza, porque ellas son muy malas»... 

Certes actituds de menyspreu ja no es toleren, fins al punt de plantejar-nos: serien possibles un Picasso o Bertolucci?

Sense deixar els anys setanta, els catalans peregrinaven el 1972 a Perpinyà a veure L’últim tango a París, ho haurien fet igualment si llavors algú hagués trencat el silenci i s’hagués sabut que Marlon Brando havia violat en directe una astorada Maria Schneider a qui li van arruïnar la vida ell i el director Bernardo Bertolucci?
En menys de mig segle la societat ha canviat per a bé. Certes actituds de menyspreu cap a les dones ja no es toleren, fins al punt de plantejar-nos: serien possibles un Picasso o un Bertolucci després del #Me Too?

* Periodista. Doctora en Periodisme i Ciències de Comunicació i diplomada en Traducció i Interpretació, Tate Cabré ha treballat en premsa i televisió. És Guia Oficial de Turisme de Catalunya.

Temas

Comentarios

Lea También