Il·legalitzar la política

Setze anys després que el Congrés de Diputats aprovés la llei de partits amb la intenció d’acabar amb la violència de carrer al País Basc, el president del Partit Popular, Pablo Casado, planteja modificar-la per poder actuar, diu ell, contra aquelles organitzacions que encoratgen la violència o inciten a la confrontació civil. Ho ha dit referint-se a la CUP, ERC i al PDeCAT, a qui acusa de no haver condemnat les agressions que hi va haver la setmana passada a Barcelona commemorant l’aniversari de l’1 d’octubre i després de lamentar que el president de la Generalitat les aplaudís.

No seré jo qui defensi les paraules de Quim Torra als Comitès de Defensa de la República (CDR), «pressioneu i feu bé de pressionar», pròpies d’un activista però inadmissibles en qui ostenta un càrrec institucional com ell, dites just abans dels episodis de violència que es van produir a Via Laietana i al parc de la Ciutadella. 

Després d’aquests fets, els exconvergents, interessats en cremar la figura de Roger Torrent, han provocat un espectacle vodevilesc que ha comportat el bloqueig de l’acció parlamentària per part dels dos partits de govern que torna a deixar en evidència la greu crisi de confiança existent entre ells. Tot seguit el president de la Generalitat va donar un ultimàtum al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, més propi d’un mal farol en una partida de pòquer que d’una acció política meditada, que posa de manifest, un cop més, la situació de crisi que viu Catalunya. 

Incapaç de dur a terme accions de govern nítides i visibles, l’executiu de la plaça de Sant Jaume és el primer que pateix l’absència total de lideratge i d’estratègia a les files independentistes. 

Tot això ha passat, sí, i molt em temo que continuarà, però a Catalunya no es cremen autobusos ni caixers com succeïa al País Basc ni existeix una situació de violència que hagi de provocar mesures excepcionals com les que proposa el líder del PP. Del moviment sobiranista es podrà dir el que es vulgui, menys que sigui violent. No ho és.

Però Casado està nerviós perquè és conscient que les eleccions a Espanya seran més aviat que tard. I sap que qui té al seu abast el botó per convocar-les és Sánchez i no ell. Per això té pressa en marcar perfil propi i radicalitza el seu discurs amb la intenció de mossegar els vots de la ultradreta que se li escapen cap a VOX.

Ja tindrà temps, després, de moderar-se i tapar el forat per on se li’n van els sufragis de la dreta cap a Ciudadanos. Ho té pelut. I darrerament, quan peten bastos, res com ‘vitamines Catalunya’ per aixecar la moral de la tropa. Per això no em sorprenen les seves paraules. Però em preocupen. Perquè posen sobre la taula la hipòtesi, arribat el cas, de poder il·legalitzar un partit polític.

Saltar-se la llei i utilitzar la violència és un delicte però ser independentista, no. I molt em temo que darrere de qualsevol legislació d’aquestes característiques, s’hi amagui un intent de fer callar l’adversari o el dissident i perseguir idees que, en una democràcia madura, es defensen i es combaten a les urnes.

Pensar només en la possibilitat de prohibir-les és sinònim d’un sistema afeblit que en, lloc de convèncer, necessita imposar-se. I el problema català -amb aquestes paraules és com sempre se l’anomena a Madrid- no se solucionarà amb imposicions de cap mena com ja s’ha vist en el decurs dels últims anys. Perquè, entre altres coses, no hi ha llei capaç d’inhabilitar els més de dos milions de catalans que diuen ser independentistes. 

A l’últim informe del CIS, publicat el passat mes de juny, els ciutadans manifesten que els problemes que més els preocupen, després de l’atur, són la corrupció, el frau i els partits, per aquest ordre. 

No crec que la millor manera de retornar la política al lloc de consideració que li hauria de correspondre sigui escapçant la veu d’aquell que pensa diferent. Ans el contrari. Fer-ho així seria tant com il·legalitzar-la.

Nascut a Alcover, Josep Maria Girona ha estat sempre vinculat a la SER on va dirigir Ràdio Reus, Ràdio Barcelona i, fins fa mig any, la SER a Catalunya. Abans havia estat director de Comunicació de Prisa Radio. També és un dels promotors de Canal Reus TV