Incapacitat política de trobar solucions

Els organitzadors de la manifestació de la Diada, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, volen que enguany l’acte central de demà sigui «un toc d’atenció als polítics». Un toc d’atenció, és clar, als polítics independentistes per la seva desunió. Efectivament, els partits de l’àmbit nacional català mai no havien estat tan barallats com ara. La principal escletxa rau entre els partidaris d’eixamplar la base, tesi defensada per Oriol Junqueras i ERC, i els que propugnen la unilateralitat, és a dir, tirar pel dret una altra vegada («ho tornarem a fer»), peti qui peti. Fa uns dies, Josep Lluís Carod-Rovira, retirat als quarters d’hivern de l’independentisme, publicava un article on precisava que les dues idees són «inseparables i necessàries», però no es reconcilien «per la manca de direcció política» i perquè «el vaixell independentista continua perdut enmig de la mar, sense brúixola, ni carta de navegació, ni ningú al timó, però ple de gent a coberta». Aquest desconcert facilita les coses a l’Estat, des d’on, pel que fa a Catalunya, PSOE, PP, Ciudadanos i Vox aviat estan aclarits. Les teories d’Aznar, de que a Catalunya no cal fer res perquè ens ho fem tot solets, segueixen ben vigents. El resultat és que ningú té capacitat de resoldre el problema de divisió que pateix Catalunya. Una divisió que ens està sortint molt cara.