Más de Opinión

Incendis informatius (irresponsabilitat mediàtica)

Més claus per entendre què passa. Ens quedem amb la superficialitat de les xifres, els efectius, les hectàrees, i amb la presumpció de les causes, si hi ha sort. I són poques les vegades que escoltem les veus expertes

Neus Bonet

Whatsapp
Incendis informatius (irresponsabilitat mediàtica)

Incendis informatius (irresponsabilitat mediàtica)

L’atenció informativa a l’estiu la protagonitzen cada vegada més els incendis forestals. Som en zona mediterrània on el foc calcina milers d’hectàrees cada any. Ho estem veient aquests dies a la part més oriental; Grècia, Itàlia i Turquia. A Catalunya, on són com una pandèmia estival, ja hem après la norma dels 30. Quan se supera aquesta xifra en graus, humitat i vent, salten totes les alarmes. Un bon exemple de la pedagogia que han fet els mitjans de comunicació. Però, malgrat els antecedents, la recurrència i l’experiència adquirida amb el temps, quina responsabilitat tenen els mitjans de comunicació a l’hora d’informar-ne correctament? Molta. Com la tenen també les administracions. I sovint el problema és que no s’aprofundeix en el perquè de les coses. Ens quedem amb la superficialitat de les xifres, els efectius, les hectàrees, i amb la presumpció de les causes, si hi ha sort. I són poques les vegades que escoltem les veus expertes, que en aquest país n’hi ha moltes, i de molt bones, que ens ajudarien a entendre una mica millor aquest fenomen.

Són veus que ens recorden que Catalunya és un país de boscos, però que ens repeteixen que no ho sabem. No en som conscients. Tenim una superfície forestal superior al 63% del territori. Una xifra només superada per alguns països escandinaus que els dar-rers vint-i-cinc anys la disminueixen gràcies a polítiques forestals efectives, mentre que aquí augmenta a causa de l’abandonament dels conreus. Afegir aquesta informació i debatre’n les causes ja seria un exercici de responsabilitat. Com també ho seria fer cas a aquelles veus que ens alerten que mostrar un mapa d’incendis només aconsegueix assenyalar amb tot luxe de detalls els millors punts d’ignició. És cert que el nombre de persones amb trastorns de la conducta, és a dir, piròmans, n’hi ha pocs i se’ls atribueix una xifra baixa d’incendis, però no menyspreable. També ens recorden que un de cada quatre incendis són intencionats. Hi ha incívics, però també conflictes i revenges entre veïns, litigis relacionats amb la caça i la pesca, o amb l’administració.

És possible que informar de quin és el dia, hora i lloc on hi ha més risc d’incendi ajudi els més conscienciats, però alguns psiquiatres celebrarien eliminar-los dels mitjans de comunicació.

Veus que tampoc aplaudirien les declaracions del president turc prometent reforestar les hectàrees cremades a Turquia. Els qui hi entenen, de boscos mediterranis, aposten per la reforestació espontània. Cal primer deixar fer a la natura. Després que aconsellin els experts. Només a Catalunya cada any s’incorporen més de 30 milions d’arbres nous als boscos, tot i que molts no prosperaran. Són les veus dels mateixos que no entenen que els periodistes donem pràcticament la mateixa importància a un foc d’un centenar d’hectàrees que als del 1994 quan se’n van cremar 75.000.

Fa temps que els mitjans de comunicació, i els i les periodistes, sembla que ens hem oblidat que no només ens dediquem a informar, sinó que a més cal fer-ho amb responsabilitat. Això val també per a les administracions i els governants, que han de ser més transparents. I implica també abandonar dogmes.

De la mateixa manera passa amb una altra de les notícies de l’estiu: l’ampliació de l’aeroport del Prat. Sembla que els periodistes i opinadors necessitem tenir una posició exprés, ferma, contundent, inqüestionable per poder-ne informar. I l’únic cert d’aquest tema a hores d’ara és que s’ha acceptat una voluntat acompanyada d’una inversió multimilionària, però de la qual es desconeix el projecte. Així, doncs, no seria més oportú esperar-se a investigar, fiscalitzar i qüestionar-lo quan hi hagi elements concrets? Quan se sàpiguen els criteris, els acords, les repercussions o la viabilitat? La urgència opinadora a què ens sotmetem nosaltres mateixos estronca un debat que hauria de ser pausat i transparent.

Informar, sense oblidar la responsabilitat social, com ens recorda el codi deontològic, de manera plural, estalviant-nos els rumors, oferint tots els matisos, i escoltant totes les veus, ens ajudarà sens dubte a recuperar part de la credibilitat perduda.

Periodista. Exdegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el Diari i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el Catalunya Migdia del cap de setmana.

Temas

Comentarios

Lea También