Jo hi seré

La commemoració de la Diada Nacional de Catalunya té, des de la seva institucionalització ara fa trenta-sis anys, moltes expressions. Des de les més estrictament oficials –l’acte de dijous al Bartrina, per exemple– fins a les sorgides d’entitats de tota mena o, directament, de la gent. No hi ha, doncs, una única manera de commemorar la Diada, i això és bo, perquè aquest és un país molt divers, on tothom ha de poder expressar la seva manera d’entendre’l, i quin és el seu projecte de futur.

Enguany, un dels actes –o, millor, una part d’un dels actes– amb més tirada està convocat a Tarragona. La convocatòria conjunta de l’ANC i d’Òmnium Cultural, dues de les entitats més potents de la societat civil catalana, és a manifestar-se també a la ciutat de Tarragona, i aplegar la gent d’aquesta part de la Catalunya nova. I la gent, és clar, farà el que voldrà, perquè aquest és un acte lliure, i ningú no està obligat a res. I jo hi seré.

Hi seré perquè comparteixo la voluntat de construir un futur millor per al nostre país i per a la seva gent. Hi seré perquè crec que aquest futur millor s’ha de fer –si volem que sigui– des d’estructures noves.

Hi seré perquè estic segur que molta gent del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre comparteix aquesta voluntat, tal com s’ha expressat en les darreres conteses electorals, de tot tipus, en les quals les opcions favorables al dret a decidir han estat majoritàries.

Hi seré perquè estic convençut que treballem per un projecte profundament democràtic, en mètode i en objectius, protagonitzat per la gent, per una gent que és perfectament capaç de pensar per ella mateixa, de prendre les seves decisions, de saber allò que vol i treballar-hi. I respecto aquesta mena de gent, i em sembla un insult que la tractin –que ens tractin– de mesella o d’adoctrinada.

Hi seré perquè és un acte profundament lliure, on no es passa llista ni s’insulta a qui no vol ser-hi, en ús de la seva llibertat, en consonància amb un esperit absolutament democràtic. Perquè és un acte en què es proposa i no es prohibeix, en què es mira endavant i no es fossilitza un passat o un present que no ens agraden. Perquè és un acte que se suma a molts d’altres amb un sí inclusiu, positiu, de proposta. Hi seré perquè estic segur que compartiré espai, ambient, sensacions, temps, amb molta gent de totes les edats, de moltes procedències, de moltes parles, de tota condició, i ho compartirem com una festa, perquè la construcció d’aquest nou futur per a la nostra nació ens engresca i ens il·lusiona. I tot això, ho vull –ho volem– compartir amb tothom. Jo hi seré, i m’agradaria que tu també hi vulguis ser.