M’han passat al davant. Un grup de persones, el nom de les quals no ha transcendit, han comprat Gallicant. Amb els companys caminadors hem passat molts cops per Gallicant i sempre ha saltat algú amb la pensada d’adquirir aquest poble abandonat del municipi d’Arbolí. No hem estat a temps. Enhorabona a les persones que han decidit tornar a donar vida a aquest indret privilegiat on el món s’atura per veure passar la quietud. Els últims habitants de Gallicant van marxar als anys cinquanta. No tenien escola, ni metge, ni església, ni carter, ni aigua corrent, ni llum. L’electricitat no va arribar mai a Gallicant. Van haver de marxar. Joan Juncosa i Dolors Nadal, de Cal Joanet, van ser els últims habitants de Gallicant. Amb els seus tres fills se’n van anar a viure a Arbolí, segons explica Faustino Calderón en un treball sobre pobles deshabitats. En algun moment, quan a les ciutats sigui impossible viure, haurem de tornar la mirada als pobles abandonats. De lluny, quan t’acostes a Gallicant, no sembla un poble desert. Com si encara conservés l’ànima. Estic content que vulguin tornar la vida a Gallicant.