Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Joan Veny, Premi d'Honor

Un mestre en el sentit més ampli: model no solament científic, sinó també d'humanitat
Whatsapp

És una notícia confortant que, en l’edició d’aquest any, s’hagi atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al professor Joan Veny, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i membre emèrit de l’Institut Estudis Catalans.

Sento per ell una vella estimació polièdrica especial, perquè ha suposat i suposa per a mi un puntal en què sempre m’he pogut recolzar, tant per aspectes vitals com per professionals; i igual que jo, tots els qui en som deixebles. Per a mi és un dels tres mestres de referència en la vida dedicada a la recerca i la docència. Un mestre en el sentit més ampli: model no solament científic, sinó també d’humanitat.

A l’època dels meus estudis universitaris, que començaren ara fa 53 anys!, la realitat del país era particularment trista i angoixant. Els qui aleshores ens iniciàvem en la formació superior vèiem com s’enderrocava el mite d’allò que pensàvem que era l’alma mater de la ciència; dissortadament, topàrem amb un context allunyat dels que eren normals en l’Europa lliure i democràtica. Solament algun professor de categoria sobresortia com a excepció. Joan Veny fou un oasi en el desert; compensava tanta foscor inquietant. La saviesa, la generositat, la bonhomia ens el feia proper. L’exemple en el rigor, la capacitat autocrítica, l’exigència, la disciplina en el treball... admiraven els alumnes que el seguíem. Un paradigma imprescindible.

Vaig tenir l’oportunitat que em regalà de viure una llarga experiència única amb ell: la de la recollida de materials per a la confecció de l’Atles lingüístic del domini català, una de les seves obres magnes, avui en curs de publicació. Durant els anys 60, viatjàvem dies i dies plegats amb les dificultats de sortir-nos-en en una tasca complexa i amb pocs recursos per a dur-la a terme; això no obstant, satisfets perquè sempre, a la fi, aconseguíem de tirar endavant: la persistència i la passió. Parlàvem de tot; patíem; comentàvem les fatigues. Quina escola d’aprenentatge directe! Primerament, del seu exemple de professor expert: la companyonia i la humilitat i modèstia han estat sempre sorprenents i gratificants en un món massa altiu i prepotent; segonament, de l’oportunitat de connectar amb parlars i parlants, amb realitats culturals, geogràfiques i humanes tan diverses de tots els Països Catalans.

Després, fórem col·legues durant molts cursos a la Universitat de Barcelona i ho som ara a l’Institut d’Estudis Catalans. En una i altra institució ha manifestat i manifesta la dèria per la història de les paraules, que el fascinen; hi dedica la vida, mirant d’esbrinar fins els detalls més aparentment minúsculs de la diacronia i l’origen dels mots. La intel·ligència i la perseverança l’han fet el millor dialectòleg de la llengua catalana; un dels millors etimòlegs i un romanista avant la lettre, director d’Estudis Romànics i en qui han confiat la presidència de l’Atlas Linguistique Roman (Grenoble), des de 1999. La solidesa de la seva labor i la innovació que hi posa en pràctica l’han convertit en un dels forjadors i impulsors de la geografia lingüística, àmbit en què ha creat doctrina amb una investigació (més de 30 llibres i més de 300 articles) que és de consulta obligada per a tots els especialistes. Joan Veny ha fundat escola.

Com a savi que és, mai no s’ha vanat dels seus coneixements, més aviat s’empegueeix dels elogis i de les distincions justos que el món científic li ha dedicat i li dedica. Es preocupa més per allò que encara ignorem, que no pas pel que ell ha descobert. Ha rebut molts reconeixements i guardons, que seria massa llarg de ressenyar. Els seus deixebles ens confortem amb les excel·lències del mestre; amb la seva amistat; amb la tenacitat; l’amor a la llengua; l’arrelament al país i la projecció universal.

Ell més que ningú s’ha endinsat en les entranyes del lèxic i de la variació i alhora ha proclamat amb raonaments indiscutibles la unitat de la llengua catalana, el futur de les quals (llengua i unitat) el fa patir.

Ha fet un camí llarguíssim i encara està en activitat permanent que aporta resultats rellevants, especialment en la dialectologia, la geografia lingüística i l’etimologia.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany ha estat concedit a un dels millors científics d’arreu en les matèries esmentades: Joan Veny i Clar.

 

*Joan Martí i Castell és catedràtic emèrit de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i membre d’honor de la Reial Acadèmiade la Llengua Basca

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También