Joaquim Molins

Ha mort Joaquim Molins. Totes les biografies destaquen la seva trajectòria política dins de Convergència, partit amb el qual va arribar a ser conseller de la Generalitat i diputat al Parlament i al Congrés de Madrid. Vaig conèixer Joaquim Molins als seus inicis polítics, quan era líder del Centre Català, en plena transició política. El vam entrevistar Tatxo Benet i jo per al Diario de Lérida. Eren els temps en què els periodistes jovenets ens emmirallàvem a les entrevistes a quatre mans que feien Martí Gómez i Josep Ramoneda. Recordo que vam fer l’entrevista de nit, molt tard, al Palermo, un restaurant dels afores de Lleida a la carretera de Saragossa. Llavors Molins havia de ser entrevistat semiclandestinament. Molins volia superar el Centre Català històric de Valentí Almirall i agafava com a referent el Partit Cristianodemòcrata i Flamenc del belga Wilfried Martens. D’alguna manera, Molins era l’hereu del catalanisme que el 1885 va presentar al rei Alfons XII el famós Memorial de Greuges. Ha passat un segle llarg i encara estem igual.