Jocs Mediterranis i aires militars

Els principals protagonistes de les competicions esportives són (o si més no ho haurien de ser) els esportistes. Convé recordar-ho perquè, dels pocs dies que porten dels Jocs Mediterranis, el protagonisme de la notícia ha estat a la política i a la patolla. On sí que els únics protagonistes són els esportistes és al llibre de Francesc Joan Els Jocs viscuts (Silva Editorial). Els 49 tarragonins que han participat en les diverses edicions dels Jocs Mediterranis expliquen la seva experiència i els seus records. Un dels més veterans és Joan Orpinell que va tenir l’oportunitat de participar en l’única edició en què l’hoquei sobre patins va figurar al programa de competició. La Selecció espanyola ja era llavors (gràcies sobretot a l’aportació del Reus Deportiu) capdavantera mundial d’aquest esport. La maniobra per garantir la medalla d’or no va sortir bé i Itàlia va guanyar la final 0-2. L’anècdota que explica Orpinell d’aquells Jocs de Barcelona fa referència també (quina casualitat) a la cerimònia inaugural. La figura de la Selecció odiava les desfilades i se les va empescar per esmunyir-se de la formació, «sobretot quan vaig veure els preparatius que dirigia el general Villalba, que ho havia dissenyat tot com si es tractés d’una formació militar». De Barcelona 1955 a Tarragona 2018, les coses no han canviat gaire. Estem ben arreglats!