Costa molt poc enaltir virtuts d’algú que ha taspassat. Però no podem ignorar ni callar algunes que ens han captivat. Les d’en Josep Anglès Amigó, que ens ha deixat, justet havien passat uns minuts del Nadal d’enguany. Tot i que feia molts anys que arrossegava malaltia, que havia passat pel quiròfan diverses vegades, que havia sofert xacres a dojo, que la vida li havia donat cops i revessos, sempre estava a disposició del proïsme. De parlar de les seves tasques d’espòs, pare, avi... ja s’encarregaran els seus més propers. Jo faig menció de l’amic, del germà, del company, director i, fins i tot, confessor i conseller.

Coneguda és la seva activitat al front de la Confraria de Sant Josep i Sant Jaime fins que la salut li ho va permetre i que, sent-li ja decadent, seguia donant-li suport i col.laboració. La seva tasca ocupacional (escultura i restauració artística en fusta i pintura), ensems ser el seu mitjà de vida, la tenia al servei de l’Església i de la Societat. L’altruïsme el revestia. Quantes obres porten en seu segell al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrda, al temple de la Puríssima Sang, a la Prioral ,a cases particulars, a centres socials i culturals de Reus. Tot un artista ganxet per als ganxets.

Déu el va curullar de qualitats artístiques i humanes. I ha tornat al Creador amb els talents fructificats. La sentència del Just Jutge segur que ha estat clara: «Entra a la festa del teu Senyor, a l’apat del Sant Sopar que tant t’estimes i seu a taula». I el Josep que li ha pogut respondre: He esperat en Vós i no serè confós per tota l’eternitat». Nosaltres celebrem els anys que l’hem tingut en la nostra companyia.

Josep-Enric Peris i Vidal

(Reus)