Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Josep Bargalló, una segona oportunitat

El valor de l’experiència. El nomenament de Josep Bargalló com a conseller d’Educació és una bona notícia. Té l’experiència, els coneixements i la capacitat de diàleg per fer una bona tasca. El que li faltarà és calma i temps

Josep Carles Rius

Whatsapp
L'escola no s'ha salvat de les tensions polítiques- Al contrari, és un dels epicentres del conflicte.

L'escola no s'ha salvat de les tensions polítiques- Al contrari, és un dels epicentres del conflicte.

Josep Bargalló va ser conseller d’Ensenyament 61 dies. Des del 20 de desembre de 2003 fins al 20 de febrer de 2004, quan va substituir Josep Lluís Carod-Rovira com a conseller primer a causa de la primera gran tempesta del Tripartit del president Pasqual Maragall.

Dos mesos és molt poc temps. Especialment, per l’educació, que necessita polítiques i consensos de llarg recorregut. Però Bargalló va poder assentar les bases del Pacte Nacional per l’Educació, que la seva successora, Marta Cid, va culminar l’any 2006. I va tenir temps per plantejar el que ell considerava el principal repte del sistema educatiu: evitar la segregació escolar.

Vivíem una veritable onada migratòria i el risc estava en el fet que la distribució d’alumnes acabés creant guetos a les escoles. La seva obsessió era que totes les escoles, públiques i concertades, assumissin de forma equitativa l’impacte que representava l’arribada de milers d’alumnes procedents de països de tot el món.

El Pacte Nacional per l’Educació preveia mesures contra la segregació. Amb oficines municipals d’escolarització per equilibrar el repartiment dels alumnes, les aules d’acollida o els instituts escola...

Però va arribar el segon Tripartit, amb Ernest Maragall de conseller, i van canviar les prioritats. Després, amb la tornada de Convergència al poder, els neguits de Josep Bargalló van quedar definitivament en l’oblit.

Catorze anys després, la segregació escolar ja no és una amenaça. És una realitat, com el Síndic de Greuges s’esforça a recordar. Fruit de la crisi econòmica, que ha disparat les desigualtats socials.

Però també de la manca de polítiques actives per evitar que el risc d’exclusió es traslladi sense contrapesos al sistema educatiu. De l’absència de mesures efectives en favor de la igualtat d’oportunitats i contra els estigmes que acompanyen a les escoles d’entorns més desfavorits.

Per un d’aquests tombs que dóna la vida, i la política, Josep Bargalló disposa ara d’una segona oportunitat. No ho tindrà fàcil. Ni dins ni fora del Consell Executiu. Perquè hi ha molts interessos que juguen en contra. Perquè si fa catorze anys els temps eren convulsos, ara encara ho són més.

L’escola no s’ha salvat de les tensions polítiques. Al contrari, avui és un dels epicentres del conflicte. Amb una renovada ofensiva contra la immersió lingüística i amb acusacions d’adoctrinament a desenes de mestres i professors.

El nou conseller també té pendent la reforma de la FP, l’aplicació del decret de l’escola inclusiva, o la formació del professorat entre moltes altres qüestions atrapades en el llarg bloqueig del Govern. Tot fa pensar que Bargalló tindrà molt poc temps. Estem en una legislatura provisional. On el principal objectiu és la confrontació i no les polítiques transformadores.

Però el nomenament de Bargalló és una bona notícia en un nou Govern on, al meu entendre, no hi ha gaires motius per l’optimisme. Dit això, confesso que no sóc objectiu. Conec la determinació i honestedat de Josep Bargalló d’ençà que vam coincidir a finals dels anys 70 a Mestral, aquella revista del Camp de Tarragona que va intentar obrir espais de llibertat en els inicis de la democràcia.

Penso que Bargalló té l’autoritat que li dóna la seva trajectòria i el seu compromís amb l’educació com a dret universal. Té l’experiència, els coneixements i la capacitat de diàleg per fer una bona tasca. El que no tindrà, probablement, és la calma necessària, ni un horitzó a llarg termini. 

Però, malgrat tot, Bargalló disposa d’una segona oportunitat per treure’s l’espina dels projectes que va deixar pel camí. El sistema educatiu i el país també tenen una segona oportunitat amb el nou conseller. Perquè el repte és immens. Com la responsabilitat de prendre decisions en les quals ens juguem la cohesió, la justícia social i el futur, personal i col·lectiu. Perquè l’educació és tot això i molt més. Josep Bargalló, segur, n’és plenament conscient.

Periodista. Rius és professor i autor del llibre ‘Periodismo en reconstrucción’ i va ser degà del Col·legi de Periodistes. Ha estat vinculat a Mestral, El Pati, El Periódico, TVE, La Vanguardia, Público i Eldiario.es
 

Temas

Comentarios

Lea También