Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Josep Lluís Trapero: entre les trinxeres

Silenci trencat. En l’ús del dret a la seva legítima defensa, ha preferit reivindicar el paper dels mossos d’esquadra com un cos de policia professional abans que convertir-se ell en un mite de l’independentisme 

Josep Maria Girona

Whatsapp
Josep Lluís Trapero: entre les trinxeres

Josep Lluís Trapero: entre les trinxeres

Vaig conèixer Josep Lluís Trapero el 25 de novembre de 2015, dos anys abans que ell fos ascendit, conegut, reconegut, aplaudit, acusat de rebel·lió i cessat com a major dels mossos d’esquadra. 

Va ser una trobada casual. Aquell any la gala dels premis Ondas es va celebrar a l’Auditori del Fòrum i no al Liceu com és habitual. Vaig entrar a la sala amb l’espectacle ja començat, com sempre, més pendent dels convidats que no pas del que succeïa a l’escenari, i vaig seure en un lloc buit de les primeres files. La persona que estava asseguda al costat va saludar-me i em felicità per tenir a la redacció de la ràdio una de les periodistes de tribunals més incisives que coneixia, em va dir, una gran professional, va afegir. Era el comissari en cap dels mossos d’esquadra. 

Una gala dels premis Ondas pot tenir tot el glamur que es vulgui. Saludes polítics, actrius, actors, cantants, líders d’opinió, intercanvies números de telèfon que després mai utilitzes i complimentes amics i coneguts amb un hola, que tal, unes gràcies per haver vingut, el somriure sempre a punt, la prometença de veure’ns aviat i un a reveure. Però més enllà d’això és difícil, si no impossible, travar una amistat. És el que tenen les relacions públiques. 

Algun dia més d’un haurà de demanar disculpes per fer servir els mossos en defensa de les seves posicions

Durant la cerimònia d’entrega dels premis vaig parlar amb en Trapero de coses sense transcendència. Suficients, això sí, per confirmar la capacitat de seducció, els dots de comunicador que atresora i la seva proximitat. Li agradava agradar i sabia com fer-ho. En acabar, ens vam donar les mans i ens desitjàrem sort. L’endemà vaig explicar-li la trobada a la periodista que, satisfeta, em va parlar de la professionalitat del que aleshores era el comissari cap dels mossos d’esquadra. 

Quan dos anys després dels fets que els estic relatant la crisi del procés va arribar al moment més àlgid, tothom es va posicionar en espera de l’inevitable xoc de trens i la política va instal·lar-se a les respectives trinxeres. En una d’elles es lloava els mossos i se’ls enlairava al capdamunt del pedestal de la història emparant-se en l’espectacular paper que se’ls va atribuir en la gestió dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. A l’altra, gelosos d’aquell indiscutible èxit i convençuts, sense proves, de la conxorxa existent entre la policia autonòmica i el govern de la Generalitat, no es va parar fins a aconseguir teixir una teranyina de sospita que es va estendre pel damunt l’honorabilitat de la policia com lava imparable que arrasa amb tot el que troba davant. Els uns i els altres van fer allò que ni tan sols haurien hagut d’haver pensat mai: utilitzar els mossos, sense cap mena de rubor, i posar-los al centre del debat polític per defensar les respectives posicions. Algun dia, siabans no s’han carregat el cos,més d’un haurà de demanar disculpes. 

La seva ha estat una declaració demolidora en negar que la policia catalana fos el braç armat d’una hipotètica rebel·lió 

Ara, al cap de quatre anys de la nostra trobada, qui ha decidit defensar-se després de molts mesos d’un escrupolós silenci, ha estat Josep Lluís Trapero que, amb bon criteri, ha acudit com a testimoni al Tribunal Suprem per exculpar-se de l’acusació de rebel·lió que pesa contra ell i per la qual s’enfronta a una petició fiscal d’onze anys de presó i els mateixos d’inhabilitació en el procés que s’endegarà pròximament a l’Audiència Nacional. Ja veurem com acaba tot plegat en l’àmbit judicial però políticament la seva ha estat una declaració demolidora en negar que els mossos fossin el braç armat d’una hipotètica rebel·lió, en deixar clara la seva subordinació al marc legal i constitucional, en posar de manifest la manca de coordinació entre els diversos cossos i forces de seguretat que van participar en els fets de setembre i octubre de l’any 2017 i en tornar a deixar en evidència que les estructures d’estat, tants cops anunciades, no existien; almenys pel que feia a les forces policials. 

En l’ús del dret a la seva legítima defensa Josep Lluís Trapero ha preferit reivindicar el paper dels mossos d’esquadra com un cos de policia professional abans que convertir-se ell en un mite de l’independentisme. I això, probablement, no hagi agradat a cap de les dues trinxeres. 

Nascut a Alcover, Josep Maria Girona ha estat sempre vinculat a la SER, on va dirigir Ràdio Reus, Ràdio Barcelona i, fins fa un any, la SER a Catalunya. Abans havia estat director de Comunicació de Prisa Radio. També és un dels promotors de Canal Reus TV.

Temas

Comentarios