L’escriptor Josep Vallverdú, fill adoptiu de l’Espluga de Francolí, ha fet 96 anys aquest dimarts. Vallverdú va viure molts anys a l’Espluga fins que després de les segones núpcies se’n va anar a viure a Balaguer, ciutat on també ha estat nomenat fill adoptiu. Precisament, l’última vegada que ens vam veure va ser a la capital de la Noguera esmorzant a Cal Xirricló. Vallverdú és un dels meus mestres favorits del qual he après la senzillesa del llenguatge. Quan ens retrobem, sempre em saluda amb un «què fas Pepe!». I jo li contesto: «i tu què fas Pepe!». Vallverdú i jo ens diem mútuament Pepe, que és com ens cridaven a casa quan érem petits. Amb motiu del 96è aniversari de l’escriptor lleidatà el Grup Enciclopèdia ha reeditat la novel·la juvenil En Roc Drapaire que va obtenir el Premi Folch i Torres de 1970. En Roc Drapaire ens relata la lluita d’un noi per sobreviure en un barri de barraques d’una gran ciutat. Vallverdú ens va inspirar en un noiet que carregava una galleda d’aigua en un barri de barraques que hi havia darrere de l’Hospital de Sant Pau. No sap qui era ni què se n’ha fet d’aquell noiet, però encara se li acosta gent gran perquè els dediqui el llibre de la primera edició que va fer La Galera. «No podia escriure del greix que hi havia», explica l’autor. Potser no cal que patim tant pel futur de la llengua catalana.