Joseps

Dir-se Josep és una garantia que tothom et felicita el dia del sant.

19 mayo 2017 23:15 | Actualizado a 22 mayo 2017 21:35
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Els Joseps encara som majoria a Catalunya, però per poc temps. Ara gairebé ningú posa Josep als nadons. Els noms  de noi més habituals a Catalunya, segons la darrera estadística de l’Idescat, són Marc, Pol, Biel, Àlex, Èric, Jan i Nil. Ha passat a la història aquella dita que feia: «Joseps, Joans i ases n’hi ha a totes les cases». A casa nostra hi havia sobretot Joseps. L’avi es deia Josep. L’àvia es deia Josepa (la Bepeta), i a mi em van posar Josep, amb l’afegitó de Ramon, perquè s’ho deia el padrinet. (A Lleida el padrinet és el padrí de pila). O sigui que, a casa, en cridar Josep, ens giràvem com a mínim dos. Dur el mateix nom de l’avi, o del pare, era un orgull perquè era la consagració com a hereu, com a legatari de la nissaga. En termes polítics actuals diríem que era l’elegit per trobar a la calaixera el paper de la deixa. Però, per sobre de tot, dir-se Josep era, i és, garantia que tothom et felicita el dia del teu sant. En canvi, els Nil, qui felicita els Nil?

Comentarios
Multimedia Diari