Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Joseps

Dir-se Josep és una garantia que tothom et felicita el dia del sant.
Whatsapp

Els Joseps encara som majoria a Catalunya, però per poc temps. Ara gairebé ningú posa Josep als nadons. Els noms  de noi més habituals a Catalunya, segons la darrera estadística de l’Idescat, són Marc, Pol, Biel, Àlex, Èric, Jan i Nil. Ha passat a la història aquella dita que feia: «Joseps, Joans i ases n’hi ha a totes les cases». A casa nostra hi havia sobretot Joseps. L’avi es deia Josep. L’àvia es deia Josepa (la Bepeta), i a mi em van posar Josep, amb l’afegitó de Ramon, perquè s’ho deia el padrinet. (A Lleida el padrinet és el padrí de pila). O sigui que, a casa, en cridar Josep, ens giràvem com a mínim dos. Dur el mateix nom de l’avi, o del pare, era un orgull perquè era la consagració com a hereu, com a legatari de la nissaga. En termes polítics actuals diríem que era l’elegit per trobar a la calaixera el paper de la deixa. Però, per sobre de tot, dir-se Josep era, i és, garantia que tothom et felicita el dia del teu sant. En canvi, els Nil, qui felicita els Nil?

Temas

  • EL VORAVIU

Comentarios

Lea También