Más de Opinión

Opinión Punt de vista

Joves i teatre

Saber què fan els nostres joves és una cosa interessant per ella mateixa. I penso que tots els tarragonins hauríem de voler-ho conèixer. En tenim l’oportunitat aquests dies, perquè la Mostra de Teatre Jove que s’havia de celebrar al maig, es realitza aquesta setmana

M. Mercè Sardà

Whatsapp
M. Mercè Sardà. Foto: DT

M. Mercè Sardà. Foto: DT

Com que estem al davant d’un tema molt ampli, faig unes quantes reflexions sobre aspectes concrets que hi giren al voltant i sobre alguns dels quals s’ha parlat molt, però no s’hi ha trobat, de moment, solucions del tot satisfactòries.

Començo amb unes quantes reflexions al voltant del teatre per a joves:

•El teatre per a joves suposa entendre els joves com a públic. Ningú no pot negar que és un dels grans reptes dels nostres dies. Com podem atreure els joves al teatre? S’han fet i es fan diverses respostes, bàsicament oferir preus ben assequibles. En llocs concrets, s’han fet plantejaments d’èxit; tanmateix, no podem parlar d’una anada normalitzada de la gent jove al teatre.

•També cal parlar del teatre com a activitat pedagògica que pretén que els joves agafin gust per anar al teatre. L’anada al teatre està completament integrada en les activitats que es duen a terme a les escoles i en els instituts. Podríem pensar que el resultat ha de ser un futur públic per al teatre, però la realitat ens mostra que no és ben bé així.

•Què pot interessar als joves per sentir-se atrets pel teatre? Lutz Hübner, autor alemany de teatre juvenil, diu que el més important és la temàtica. Les obres que s’han d’oferir als joves han de tractar temes que els interessin. Hi estic d’acord i hi afegeixo que aquests temes no difereixen tant dels que interessen als adults.

•Amb el teatre també podem transmetre als joves el nostre llegat teatral. És clar que, en aquest cas, cal haver preparat els joves per tal d’obtenir un públic atent i respectuós.

•Els joves se senten interessats pel que veuen quan hi ha un treball seriós a l’escenari. Recordo una anècdota de fa molts anys quan amb el grup Vis de Vanadi vam posar en escena una obra ben difícil per a un grup d’adolescents. Una alumna de les que van veure l’obra em va dir: «No he entès res, però m’ha agradat molt». Perquè va trobar el muntatge atractiu i va veure l’esforç dels companys i les seves ganes de fer-ho al millor possible. Aquests deuen ser, doncs, alguns dels elements que fan que als joves els agradi el teatre.

Parlem ara del teatre fet per joves:

•Hi ha multitud de raons pedagògiques que avalen el fet que els joves facin teatre: ajuda a madurar la seva personalitat, els ajuda a col·locar el cos, a saber presentar-se davant de qualsevol públic i a desenvolupar-s’hi amb normalitat, etc.

•Una d’aquestes raons, molt important crec jo, és l’aprenentatge que es fa del treball en equip i la responsabilitat que això comporta: si una peça de l’engranatge falla, fallem tots.

•Un altre motiu molt important és el de la creativitat, que es desenvolupa al cent per cent. No es tracta només de pensar que els joves hagin d’escriure un text, unes improvisacions i fer una obra de creació pròpia. Quan els joves es troben que han de representar una peça teatral, qualsevol, la que sigui, han de pensar en la seva posada en escena i, a més, han de fer anar la imaginació perquè sovint els recursos econòmics són minsos. La necessitat obliga a imaginar i a crear.

•Vull diferenciar entre adolescents i joves. Perquè així com els joves han de començar a fer el seu camí per compte propi, crec que els adolescents han d’anar més guiats i és bo que hi hagi algun adult al seu costat. Paper difícil per a l’adult, ja que n’és responsable però ha de deixar que els joves facin i desfacin i vagin aprenent a ser responsables amb el que fan.

•Tant si es tracta de joves com d’adolescents, els espectadors hem de valorar el seu treball i l’esforç que els ha suposat, però també els hem d’exigir un espectacle creïble i un esforç per presentar quelcom amb cara i ulls. Perquè no es tracta que els nostres nois i noies puguin fer a l’escenari allò que no se’ls deixa fer a baix. Cal exigir-los esforç, seriositat i responsabilitat.

Per acabar, vull dir-vos que a Tarragona tenim tota una colla de joves i adolescents que any rere any se senten atrets pel teatre i hi dediquen el seu temps i el seu esforç. Saber què ens proposen i què fan els nostres joves és una cosa interessant per ella mateixa. I penso que tots els tarragonins hauríem de voler-ho conèixer. En tenim l’oportunitat aquests dies, perquè la Mostra de Teatre Jove que s’havia de celebrar al maig passat, es realitza aquesta setmana en quatre sessions, dues online i dues de presencials. Com que dels dotze grups que hi havia a la primavera, només n’han quedat quatre -aquest virus ho capgira tot!-, se l’ha anomenat Cicle de teatre jove, però és el mateix.

Us convido a assistir-hi. No en quedareu decebuts.

M. Mercè Sardà és creadora i exdirectora del Grup de Teatre Vis de Vanadi i membre de l’APELLC (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura catalanes).

Temas

Comentarios

Lea También