Jueus.cat

19 mayo 2017 21:37 | Actualizado a 22 mayo 2017 12:06
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Un sevillà, un negre i un català són a la porta de la sala de parts. Surt el metge i els diu: «Hi ha hagut un problema. Se’ns han barrejat els nens i hauran d’entrar a reconèixer el seu». Entra primer el sevillà i al cap d’una estona surt amb un nen negre. Els altres dos pares, estranyats, pregunten. I el sevillà contesta: «Yo no me arriesgo a llevarme el catalán». Els acudits formen part dels tòpics sobre els catalans. De manera merescuda o no, el cert és que els catalans som admirats i detestats, una dualitat de sentiments que també pateixen els jueus. Al llibre Les religions a Catalunya, que ha coordinat Carod-Rovira, el professor Manuel Forcano explica que «abans que Catalunya i els catalans existissin, els jueus ja hi eren en aquestes terres». Hi van arribar amb els fenicis. El desig evangelitzador de l’apòstol Pau a Hispània (i Tàrraco) pretenia adoctrinar primer els jueus abans que els pagans. El semitisme de Pilar Rahola deu ser congènit.

Comentarios
Multimedia Diari