Kiko Casilla i el Nàstic

Acabo de llegir la carta que sobre el pas del Kiko Casilla pel Nàstic ha escrit l’Antolín San Juan.

M’han vingut a la memòria molts records d’aquells dies en què l’Antolín em va insistir en la necessitat de portar un jove jugador que, com diu ell, tenia davant seu un futur molt esperançador en el món del futbol.

Tot el relat d’aquells dies és ben cert: la visió de Fran Artigues, els contactes amb els pares del Kiko, la incògnita de saber si es decidiria pel futbol o pel vòlei, els problemes econòmics del fitxatge... però, «amigo Antolín», si en tota aquesta història hi ha algun fet destacable i reconegut, no ho ha de ser en cap manera la meva participació, sinó molt especialment el teu paper a fer possible que el Kiko i els seus pares s’il·lusionessin per fitxar pel Nàstic.

No en vull estendre més, però sí que voldria que la gent reflexionés sobre les dues cares del món del futbol. Una cara és altament professionalitzada, on es mouen quantitats immorals de diners, i l’altra és humana, on dia a dia, amb recursos molt limitats, un gran nombre de tècnics i directius anònims garanteixen la subsistència del futbol base.

Des d’aquestes ratlles, un sincer agraïment a l’Antolín, no per haver revelat el nostre secret, sinó per haver estat un dels culpables dels èxits del futbol base del Nàstic.

Albert Melendo Pedro

(Tarragona)