Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

L'Aeroport de Reus i els avions

L'Aeroport de Reus és massa important perquè uns interessos concrets l\'hagin deixat relegat
Whatsapp

Fa unes setmanes en una emissora de ràdio es va poder sentir un d’aquells programes divertits en què el locutor feia una trucada a l’Aeroport de Reus. La primera sorpresa era que el telèfon era respost des de la central d’AENA de Madrid que després de demanar l’objecte de la trucada, la va retornar a Reus. Aleshores el periodista demanava a objectes perduts si havien trobat els avions, perquè li constava que aquests havien desaparegut. I al marge de la broma radiofònica, el cert és que l’Aeroport de Reus i de tot el Camp de Tarragona gairebé no té tràfic aeri i s’està lluny de les previsions realitzades.

Si l’any 1985 hi van haver 191.109 passatgers que van utilitzar els serveis de l’Aeroport, l’any 2000 ja eren uns 725.000, per passar del milió el 2004, arribar a 1.702.741 el 2009, i davallar a menys d’un milió a partir del 2012. El Pla director de l’Aeroport preveia per l’any 2020 arribar als 4,5 milions de passatgers, una xifra que no és fàcil d’assolir si es tenen en compte les dades dels darrers anys.

El creixement del nombre de passatgers i d’operacions té molt a veure amb l’arribada dels vols de baix cost que s’inicien l’any 2003 amb dos vols de la companyia Hapag Lloyd Express i s’incrementen amb els acords realitzats amb Ryanair que fixen dues bases a Catalunya: Girona i Reus. Uns acords inicials realitzats amb la Generalitat de Catalunya i institucions d’aquest territori, que a canvi del manteniment de sis vols diaris rebrien de la Generalitat 1 milió d’euros, i 656.947 € més 1,6 € per cada passatger a càrrec de les institucions territorials. Es tractava de treure diners dels pressupostos públics i cedir-los a una companyia aèria a canvi d’atraure més visitants, i intentar multiplicar amb el consum turístic els diners cedits. El conveni anual va suposar forces maldecaps amb la companyia esmentada i també amb les altres, fossin de baix cost o xàrters, que també volien igualtat en el tracte. La cosa va funcionar més o menys bé. L’Aeroport de Reus incrementava el nombre d’operacions i de passatgers, es contractava més personal, el Pla director va possibilitar ampliar pistes i fer una nova terminal, els taxistes de Reus àmpliament satisfets, etc. Però les coses es van torçar quan l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona va permetre disposar de molts més slots o temps de reserva de l’espai aeri que necessiten els avions per fer les operacions d’enlairar-se i aterrar. Fins aleshores l’Aeroport de Reus, com el de Girona, es considerava alternatiu i de suport al de Barcelona, o el que se’n diria un aeroport sobreeixidor, que recolliria els vols que no es podien efectuar des del principal. Però quan aquest té més possibilitats operatòries, els altres veuen estroncades les seves perspectives.

Fa pocs dies el director executiu de la companyia irlandesa va anunciar que el nombre de passatgers al Prat preveuen incrementar-lo en un milió, mentre que el de Reus es rebaixaria en 100.000 i suprimiria quatre rutes més per la temporada d’estiu. Els acords passats no compten, ni pressuposen cap pacte preferencial pel futur.

Les paraules escrites en el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya per als anys 2009-2015 que dóna ple suport al Pla director de l’Aeroport de Reus per «consolidar una oferta cada cop més àmplia en el temps per reforçar els usos turístics i industrials de les comarques de Tarragona i serveixi també en el mercat d’Espanya, Portugal i nord d’Àfrica», són només paraules sense massa sentit i amb molt poca visió de la realitat del moment i menys del possible futur.

L’Aeroport de Reus és massa important per aquestes comarques i també per Catalunya perquè com a conseqüència d’uns interessos concrets hagi quedat relegat a tenir molta menys activitat de la desitjada, especialment a l’hivern si s’ha de refiar dels avions amb esquiadors que aterrin aquí perquè la boira no deixi veure les pistes del d’Alguaire. Una altra creació pensada pel país de les meravelles.

Algú predica que aquest aeroport podria convertir-se també en un important aeroport de càrrega, però això és també parlar sense estudiar bé el tema, perquè independentment que faci funcions de càrrega, per tal que això sigui totalment viable i consistent cal tenir càrregues suficients per transportar a unes destinacions que facilitin la creació d’una línia, i amb mercaderies d’alt valor afegit o amb perill de propera caducitat que puguin suportar els cost del transport aeri.

No sé què pensen els distingits membres de la Societat de Promoció de l’Aeroport de Reus, per incrementar l’operativitat de les seves infraestructures, però no estaria malament que pressionessin a qui s’ha de fer perquè a Catalunya funcionés un real sistema aeroportuari on hi haguessin unes regles de joc que permetessin un determinat repartiment de les operacions i també dels beneficis, de tal forma que l’Aeroport de Reus no fos només un aeroport turístic de temporada.

Igualment és molt important l’enfortiment de les activitats relacionades amb l’aeronàutica, de les quals són bons exemples el Centre d’Estudis de l’Aviació, dedicat a la formació de pilots, i els tallers de reparació, conservació i manteniment d’avions.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También