L´Ampolla i la independència

L’Ampolla celebra els 25 anys d’independència del Perelló. És un poble on hi he treballat i he viscut pràcticament la meitat de la meva vida i, com em sento, i així m’autoproclamo, fill adoptiu d’aquesta encisadora vila, no puc deixar d’emocionar-me i celebrar-ho com tots els veïns. Des de la meva petita col·laboració, guixant de negre papereres amb el nom del llavors ajuntament dominant, una nit de fosca, amb ancestrals amics que ja lluitaven per la segregació, fins a l’enteniment amistós, racional, democràtic, pràctic, lògic i imprescindible de les dues figures polítiques valedores definitives del procés, Pallarès i Sancho, tots sabem les vicissituds i les angoixes que es van haver de passar i les tensions bel·ligerants entre dos pobles normals, amb ciutadans normals i famílies entremesclades i veïns, de molts anys, ben relacionats. Ningú no es podia imaginar que, pràcticament a partir de la decisió política definitiva de la segregació, les relacions entre els dos pobles passarien de cop a ser una bassa d’oli i que, ambdós, entrarien en una dinàmica de col·laboració mútua en alguns serveis comuns i en aquella prosperitat econòmica i social que tots coneixem. És un exemple de seny i voluntat política que, salvant les distàncies, avui es podria posar com a model a seguir en el procés sobiranista endegat a Catalunya. Però encara que el principat català fos l’Ampolla, mai l’estat espanyol seria com el Perelló.