Más de Opinión

L'Heroïna de Tarragona, als penjats: Només tres dones per dotze homes al saló dels tarragonins il·lustres

Rosa Venes i Clusas va ser victorejada pels tarragonins durant el setge de 1811 per la seva valentia en el cara a cara amb l’enemic. L’heroïna de la Guerra del Francès mereix un lloc als penjats il·lustres de l’Ajuntament

Tate Cabré

Whatsapp
Tate Cabré. Foto: DT

Tate Cabré. Foto: DT

El dilluns vinent es compliran 176 anys de la mort de Rosa Venes i Clusas, coneguda per molts tarragonins pel carrer que duu el seu nom de casada, Rosa Venes de Lloberas, a prop del Joan XXIII, i pel carreró de la Rosa, a la plaça de la Font, on regentava el seu hostal durant la invasió napoleònica.

Al 1811, l’any del setge, l’heroïna era una jove mare de família, rossa i energètica, de 27 anys, molt feinera i amb molta personalitat, que havia perdut un fill petit i cuidava d’un segon de quatre anys; el futur Don Simón dels negritos, a qui vam dedicar el darrer article. Tirava endavant la família, l’hostal, i ajudava el marit, Simó Lloberas, al seu negoci de calesses -o cotxes de cavalls- de l’Esplanada, futura Rambla. Per això quan es va fer famosa se la coneixia com ‘La Rossa’, ‘La calessera’ o ‘La de l’Hostal’.

Anys més tard de la seva mort al 1845, quan els escriptors romàntics necessitaven crear mites literaris i herois nacionals espanyols, es va inflar la figura de la catalana -potser reusenca?- Agustina Saragossa, coneguda com a ‘Agustina de Aragón’ -que havia disparat un canó per defalliment de l’artiller al càrrec, però no havia entrat en contacte amb els soldats francesos. Llavors a Rosa Venes també se la va conèixer com ‘L’Agustina d’Aragó de Tarragona’, malgrat la seva gesta va ser molt més arriscada -entrava en combat directe i va crear baixes i ferits- i el setge de Tarragona va ser molt més sanguinari i mortífer que el de Saragossa, amb més de 6.000 morts en 54 dies d’assetjament i tres de saquejos durant els quals els soldats van massacrar 450 civils, dones i nens inclosos.

Existim més de 200 descendents vius de l’heroïna de TGN, la majoria en terres tarragonines

Fruit d’aquest romanticisme vuitcentista l’heroïna va ser mitificada i d’ella el periodista Gras i Elias escrivia: Es una rubia hechicera/de hermosura verdadera/ que la virtud la acompaña/ es... la major posadera/ que ilumina el sol de España.(...) Una aguerrida amazona, que mil gracias eslabona/ de la cabeza a los pies/ ha dado fuga al francés/ delante de Tarragona. (...) Animosa mesonera/ la bordada charretera/ que debes a tu valor/ admirarà con amor:/ Tarraco y la España entera.

Per contra, la Rosa Venes real havia estat una dona pragmàtica, filla de pagesos d’Olesa de Montserrat, molt allunyada dels estereotips literaris, lluitadora per tirar endavant els seus set fills, malgrat que tres se li van morir petits, i una bona empresària que aprofitava qualsevol conjuntura per millorar la trista economia familiar dels temps de guerra, que ja al final de la seva vida va aconseguir transformar en una gran fortuna: enlloc dels títols nobiliaris que la corona va oferir a altres heroïnes, Rosa Venes va demanar que els seus fills no fessin el servei militar i l’exempció de taxes per als seu negoci de calesses, que traslladada a Torredembarra va transformar en una empresa de cabotatge i més tard d’importació de blat de Rússia i de fusta de Guinea.

Els rendiments de tanta activitat els va invertir en una casa a Torredembarra -a nom d’ella i no del marit-, uns solars al port de Tarragona que van convertir en vivenda i magatzems, i ja vídua, al 1843 va aprofitar la desamortització de Mendizábal per adquirir finques del Cabildo de la Catedral, la més gran La Ferrerota de Constantí, de 33 hectàrees de siperfície.

Les xarreteres militars que esmenta el poeta reusenc són les de sotstinent de l’exèrcit que el marqués de Campoverde li va col·locar a la Rosa Venes sobre les espatlles en reconeixement al seu valor i que guardaven gelosament en una urna de vidre fins que van morir als anys 70 del segle XX les germanes Gatell i Gatell, descendents de la heroïna per la branca Gatell, ja extingida.

Avui les xarreteres es troben desaparegudes, com la història de l’heroïna, que només es continua explicant de generació en generació entre els més de 200 descendents vius de la branca Punyed de l’heroïna de Tarragona, la majoria arrelats en terres tarragonines, tot esperant el dia en que Rosa Venes sigui reconeguda com a Tarragonina il·lustre i el seu retrat figuri a la sala dels penjats de l’Ajuntament.

Doctora en Periodisme i Ciències de Comunicació i diplomada en Traducció i Interpretació, Tate Cabré ha treballat en premsa i televisió. És Guia Oficial de Turisme de Catalunya.

Temas

Comentarios

Lea También