L'Imperial Tarraco

Fumet de bouillabaisse en taza; langosta del Mediterráneo parisien; salsa rose al malossol; pierna de ternera lechal al horno; muselina helada al praliné; tarta catalana; café exprés; habanos». Es el menú que es va oferir a l’Hotel Imperial Tarraco el 18 de març de 1976 amb motiu de la inauguració de la seu central de Caixa Tarragona. Molta de la història de l’últim mig segle de la ciutat ha passat per l’Imperial. El Rei Joan Carles es va quedar admirat de les vistes quan va sortir a la terrassa. Els antics treballadors tenen una pàgina al Facebook on expliquen els seus records. Patrocinio relata que va començar de telefonista als 16 anys. Julián era botones i guanyada 4.000 pessetes al mes i se’n treia 25.000 de propines. El tancament de l’Imperial Tarraco és la crònica d’una mort anunciada, però arriba quan la ciutat més necessita un hotel emblemàtic, «un lugar bello y sugestivo, un ambiente de lujo y distinción», con deia el seu primer eslògan.