L'Open Arms, el mirall de l’Europa incapaç no sap com fer front als problemes del nostre temps

La clau electoral. Amb Trump predicant murs i Merkel derrotadaper la immigració, ningú vol perdre en uns comicis i, així, les dretes reaccionàries riuen cada matí comptant els caps dels ofegatsLa mirada

15 agosto 2019 16:00 | Actualizado a 15 agosto 2019 16:54
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’espectacle de l’Open Arms reclamant port d’arribada entre la indiferència dels governs de la Unió Europea demostra que el projecte no té capacitat per respondre de forma col·lectiva als problemes més greus del nostre temps.

La cancellera alemanya Angela Merkel va fracassar l’estiu del 2015 forçant la solidaritat per als fugitius de la guerra de Síria, homes i dones que amb fills i avis evitaven la guerra i a qui les lleis internacionals garanteixen el dret a l’asil. Res va commoure els dirigents d’un món que ha cedit el timó del futur.

Amb el president dels Estats Units, Donald Trump, predicant murs i incentivant tota mena de micropopulismes, adaptats a les qüestions pendents de cada societat, ningú vol perdre en unes eleccions i així, les dretes reaccionàries riuen cada matí mirant el mar i comptant els caps dels ofegats. Si tothom aplica els seus discursos, no governaran mai? Pot ser. O pot ser quan tornin al poder els qui fan de les pors la bandera il·lustrada de qualsevol campanya electoral serà tard per defensar el model que va justificar el projecte europeu.

Ningú recorda l’honor de saber que l’esquerra d’una Europa estrenava mandat fent de l’humanitari un missatge europeu?

Malgrat això, ara fa un any, l’arribada de l’Aquarius al port de València va fer renéixer l’esperança. L’anunci als mitjans espanyols de què el president del govern, Pedro Sánchez, havia donat l’ordre de preparar en el port l’acollida dels vaixells rebutjats pels neopopulisme italià va convertir el líder socialista en un símbol europeu.

Ningú recorda ja l’emoció dels càntics d’arribada, l’aplaudiment dels voluntaris que esperaven al port, l’honor de saber que l’esquerra d’una Europa possible estrenava mandat fent de l’humanitari un missatge europeu? On és aquell govern? Els qui han sabut guanyar-li la batalla a un aparell històric i construir el consens de progrés més important de la història recent per fer fora del govern a una dreta gastada tenen por ara?

És veritat, sí Merkel ha mort com gran cabdill polític per culpa de la immigració. La rebel·lió dels països de l’est negant-se a contenir la gent dins del seu territori va ser mortal per ella i per molts més.

Aquelles autopistes ocupades per centenars, per milers d’homes... els trens, els nois, els nens... i finalment les bombes terroristes de París i de Brussel·les no són el millor plat per oferir als qui no volen que es modifiqui res dins del seu petit món.

Però guanyar eleccions no garanteix poder defensar el model democràtic de què depèn l’Europa de progrés i per això cal recordar al govern de Madrid que és de covards donar la culpa a «Europa» sense acceptar (públicament, vull dir) que el projecte podria haver perdut la utilitat per a la qual es va crear.

Temes de reflexió per temps de precampanya a afegir al llarg llistat «nostrat» de problemes que no s’han afrontat com es mereix una societat democràtica.

 

*Nascuda a Tarragona, la periodista Griselda Pastor és corresponsal de la Cadena Ser a Brussel·les des del 1998.

Comentarios
Multimedia Diari