Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

La Decència ordinària de la tercera edat. La defensa de la justícia social per a tots

La dignitat de les persones per damunt de tot. Els esdeveniments de les darreres setmanes demostren que els jubilats s’han convertit en la consciència crítica d’una societat que està perdent els valors fonamentals

Josep Maria Martí

Whatsapp
La Mirada per Josep Maria Martí:

La Mirada per Josep Maria Martí: "Han sortit al carrer per dir prou a les injustícies i demanar que s’acabin les mentides públiques"

El dia que el meu avi es va jubilar no va anar a l’Oficina de la Seguretat Social a preguntar quan li tocaria de pensió, el que va fer fou posar-se en mans dels seus fills, sabedor que no li caldria preocupar-se pel seu futur.

En aquells temps ningú es qüestionava aquesta mena de llei no escrita, tothom la respectava; a més, la tradició atorgava a la gent gran un rol de respectabilitat que es transmetia de generació en generació.

L’establiment de la societat del benestar va traspassar la responsabilitat sobre el futur econòmic de la gent gran a les pensions públiques, unes ajudes a les quals tenien dret després d’haver cotitzat al llarg de la seva vida laboral; a més, el desenvolupament econòmic sostingut va servir, entre altres coses, per portar importants canvis a la nostra societat: la família va deixar de ser el lloc d’acollida dels avis i es va elaborar un fals discurs sobre la necessitat que visquessin de manera independent a les seves cases originàries o a les residències que varen créixer com a bolets arreu.

L’augment de l’esperança de vida i la generalització de l’assistència sanitària va convertir els avis més que en una realitat en un problema social, ja que aquest segment de la població no ha parat de créixer.

La crisi econòmica iniciada amb el nou segle ha estat pagada per les classes populars i mitjanes de casa nostra i ha provocat el trencament de l’estatus aconseguit per moltes famílies en les darreres dècades. 

El balanç de quasi deu anys després és esfereïdor: s’han perdut llocs de treball, propietats i, sobretot, poder adquisitiu; paradoxalment, els qui fins aquell moment havien estat marginats, els avis, van aparèixer com els únics paraigües per aixoplugar-se de la desfeta, bo i acollint el retorn dels fills que s’havien independitzat, ajudant a fer alguns reagrupaments familiars i ha posat en pràctica economies de subsistència, és a dir, a partir-se la pensió amb els seus familiars més necessitats o haver de donar de menjar i cuidar els seus fills.

Els qui governen no ho volen reconèixer, però el benestar social ha passat a ser un miratge i, en tot cas, s’ha acabat. Ens ho van dient a poc a poc perquè no ens espantem. Les organitzacions polítiques i sindicals de diferent signe semblen haver acceptat la pèrdua; sorprenentment, els únics que han dit prou de manera clara han estat els avis: han sortit al carrer per denunciar la immoralitat de l’augment que els han proposat per a les misèrrimes pensions que cobren, per dir prou a les injustícies d’una certa justícia i per demanar que s’acabin les mentides públiques.

La gent gran, per a sorpresa de tots, està fent esforços per recuperar, en una societat que ha perdut valors essencials, la decència ordinària. Aquest és un concepte que va encunyar l’escriptor George Orwell al segle passat i que es fonamenta en la defensa de la justícia social per a tots, en el respecte a altres principis que no siguin els estrictament econòmics i també en el rebuig a lleis i constitucions escrites que només semblen fetes per aplicar-se quan els interessa als poders que governen.

En conclusió: en les darreres setmanes, la gent gran ha sortit al carrer per reclamar respecte a la dignitat de les persones, per fer front als poderosos que han perdut tota referència ètica i per denunciar una situació a la qual ens han portat alguns polítics, banquers i empresaris que han fet de l’engany i de la corrupció una pràctica indecent.

No invisibles

Els jubilats no es resignen a ser invisibles, per tant, seria bo que deixéssim de parlar de manera tòpica de la tercera edat com una mena d’estament inservible i amb data de caducitat. 

A tots ens aniria millor acceptar que els més de 60 anys són ara un sector social actiu; que no se’ls pot enviar a la prejubilació per fer més rics a financers i especuladors i que tampoc no se’ls pot menysprear en termes econòmics. Segons diuen els experts, el 40% del consum mundial està a les seves mans i que, per exemple, l’economia europea relacionada amb aquest segment de la població crearà 4,4 milions de llocs de treball des d’ara fins a l’any 2025. Més enllà de totes les estadístiques, però, els moments actuals ens serveixen per recordar que la dignitat de les persones de qualsevol edat està per damunt de tot.

Periodista. Josep Maria Martí (Reus, 1950) és periodista i professor de la UAB. Ha treballat tota la seva vida professional a la ràdio i ha tingut diferents càrrecs a la Cadena SER.

Temas

Comentarios

Lea También