Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La Diada que faria, la Diada que voldria

Als països nòrdics desfila la ciutadania i, alguns, van amb els vestits tradicionals

Ferran Civit

Whatsapp

Estem en un moment de transició nacional i això significa que estem de camí d’un model a un altre. D’un model autonòmic a un model republicà a nivell institucional, d’un model reivindicatiu a un altre que està per definir des de la societat civil.

Esperem que enguany sigui la darrera en què estiguem convocats per l’Assemblea Nacional Catalana, que ho ha vingut fent des del 2012. Per tant, necessitem començar a definir el model de Diada cívica que voldríem a la Catalunya republicana.

Si estem fent un país nou és perquè hi tenim tot el dret, però sobretot perquè volem fer un model millor del que estem vivint/sofrint ara. I això necessita que el dia que ens ha d’agermanar a tothom, ha de pensar en tothom i tothom s’hi ha de sentir representat.

Fins ara, els països independents han acostumat a fer diferents models. Un model és el dels països amb llarga tradició militarista, en què s’acostuma a mostrar els “orgulls patris” basats en la força de l’exèrcit. Us sona la Legión i la Cabra? Diria que pocs ens hi sentim representats, independentment del model de seguretat que acabi assolint la República Catalana.

Un altre model seria el festiu a base de desfilades cíviques. Tenim l’exemple més mediàtic que seria el 4 de juliol als EUA, a on la ciutadania s’aplega per a veure desfilades d’entitats i dels organismes locals i nacionals. Una variant seria el que fan als països nòrdics, on desfila la ciutadania fent onejar banderes i, alguns, van amb els vestits tradicionals. Però en aquest país no tenim tradició de fer desfilades, ni militars ni cíviques.

Veient això, quina Diada voldria? Doncs un altre model basat en la ciutadania, un model menys institucional, més cívic i més proactiu. La Diada republicana hauria de servir per conèixer-nos entre nosaltres i estrènyer llaços com a societat. La proposta seria que aquell dia les entitats locals i nacionals s’obrissin a la societat, que la gent coneguessin la feina necessària i imprescindible que fan. I així més gent ho valoraria i, de retruc, s’hi implicaria més.

Per exemple, en un barri la PAH podria ensenyar casos de desnonaments per tal que la gent conegués el drama que viuen moltes famílies. En un altre lloc, es podria conèixer la tasca de recuperació d’un riu i una mica més enllà es faria un taller de cultura popular.

En definitiva seria com una marató cívica en què els catalans i catalanes es coneixerien a si mateixos a través de milers d’actes en els prop de mil municipis del país. Seria una gran jornada cívica liderada per les institucions i les entitats que fomentessin els llaços socials i que generessin més implicació participativa de la ciutadania.

Seria una Diada de portes obertes per a forjar un país més inclusiu, reivindicatiu i participatiu. Dins la República Catalana, aquesta és la Diada que faria, la Diada que voldria.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También