Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion el voraviu

La Fatarella, el poble on les pedres parlen

Josep Gironès acaba de publicar 'La Fatarella, pedres amb història',, un tractat d'història a través de les pedres.

Josep Ramon Correal

Whatsapp
Relleu de l'ermita de Sant Pau a la Fatarella. JR

Relleu de l'ermita de Sant Pau a la Fatarella. JR

Si sortim de la Fatarella pel carrer dels Molins en direcció a Sant Francisco, trobarem, a menys de tres-cents metres del poble, l’ermita de Sant Pau ermità. La primera vegada que hi vaig passar no em vaig adonar del relleu que hi ha a la dovella central de l’esglesiola. Hi ha representada una palmera, un corb i tres pans. Una palmera a la Fatarella?, ens preguntem. Tot té explicació. Sant Pau ermità vivia al desert i s’alimentava dels dàtils que li donava una palmera. Quan l’arbre no tenia fruits, Déu enviava pa a l’eremita mitjançant un corb. Com diu Josep Gironès, «les pedres, a la seva manera, parlen. Només cal escoltar-les». El resultat d’escoltar les pedres és el llibre La Fatarella, pedres amb història, editat per l’Ajuntament i escrit, com no podia ser d’altra manera, per l’amic i expert en pedram Josep Gironès. Molts pobles tenen escrita la seva història segle a segle, carrer a carrer, casa a casa, però cap com la Fatarella té la crònica local feta pedra a pedra. I si no us agraden les pedres, podeu gaudir amb el nom de les cases: ca Tapet, ca la Sabatera, ca Pilaro, ca Pellissa... O també amb els noms dels carrers: carrer Alt, carrer de Baix, carrer del Centro, carrer Estret, carrer Dret, carrer Nou, carrer del Vent... un nomenclàtor a prova de vicissituds polítiques. Un nomenclàtor de pedra picada, com la gent de la Fatarella.

Temas

Comentarios

Lea También