La Història de Poblet, una història global

En una entrevista que va concedir un any abans de morir, el monjo de Poblet Agustí Altisent se servia de la seva experiència personal per referir-se a la fascinació que aquest monestir desperta als qui s’hi acosten per primer cop. Ell el va visitar de ben jove, i a partir d’aleshores l’univers pobletà el va acompanyar per sempre més: «No vaig ‘venir’ a fer-me monjo de Poblet, fou Poblet qui vingué a mi», explicava Altisent el 2003. Certament, el cenobi de la Conca de Barberà acostuma a enamorar tothom, de vegades fins i tot al més escèptic, un enamorament que depassa l’àmbit estrictament religiós o espiritual i s’endinsa en aspectes com la història, el patrimoni, la cultura, la identitat... Poblet és «un món» en si mateix, com va deixar ben palès sobre el paper l’escriptor i periodista Josep Pla, bon coneixedor del monestir i de tot el que l’envoltava.

Avui més que mai, aquest «món» és a l’abast de tothom gràcies a l’actualització de la Història de Poblet que el pare Altisent va publicar l’any 1974. Ampliada pel pare Octavi Vilà, monjo del monestir i historiador, i per Maria Bonet, professora del Departament d’Història de la Universitat Rovira i Virgili, l’obra ha estat reeditada amb l’impuls institucional i el suport econòmic de la Diputació de Tarragona, administració sempre amatent a col·laborar amb la projecció de la nostra cultura, identitat i valors. En el cas del monestir de Poblet, la nostra col·laboració va molt més enllà, i abasta també el camp de l’arxivística, les infraestructures, la promoció turística o els festivals i cicles musicals que s’hi duen a terme anualment.

Teixit amb una prosa planera, plena de sentiment, la Història de Poblet divulga l’obra cistercenca a la Catalunya Nova i les seves influències en el territori i ens aporta una visió completa del cenobi des dels seus orígens, al segle XII, fins a l’actualitat. Al mateix temps, esdevé un clar reflex de la saviesa, el rigor històric i la sòlida cultura del seu autor, el llegat històric, literari i periodístic del qual esdevé un veritable luxe intel·lectual. En aquest sentit, la reedició del llibre d’Agustí Altisent és també un homenatge a la memòria d’un monjo que amb la mateixa passió resava, escrivia i impartia els seus coneixements a la universitat, un humanista que, des dels gruixuts i venerables murs pobletans, ens va acostar al coneixement d’una història global.