La Tarragona de Maria Domènech

Narradora, poeta, dramaturga, assagista, articulista, pintora i activista, des del feminisme burgès català de l’època i amb perspectiva social conservadora —va fundar la Federació sindical d’Obreres (1912)—, Maria Domènech va començar la seva trajectòria de ben jove a Tarragona, una ciutat sobre la qual va escriure i en va fer un retrat en alguns dels seus articles en la primera dècada del segle XX. Una Tarragona que estimava i de la qual lloava alguns encerts i indrets, però que també criticava per l’apatia i manca d’iniciatives.

L’escriptora Maria Domènech Escoté va néixer a Alcover el 1874 en una família benestant que tenien terres i negocis. Òrfena de pare quan encara no tenia ni un any, el 1877, ran de la mort del seu avi, la fil·loxera i la crisi del tèxtil, es va traslladar amb la seva mare a Tarragona. Allí primer es van instal·lar al carrer Governador González i, posteriorment, a la Rambla de sant Joan. Educada per la mare, als deu anys va fer un parell de cursos al col·legi de les Carmelites, que va deixar per rebre instrucció a casa amb un professor particular, el reusenc, filòsof i canonge de la catedral, Tomàs Sucona. També va rebre classes de piano del mossèn Joan Roca i de pintura de l’artista Hermenegildo Vallvé. El 1894 es va casar amb el metge tarragoní Francesc Cañellas Elías, amb qui va tenir un fill i una filla. En aquesta època, Maria Domènech va començar el seu activisme, exercint càrrecs en institucions culturals i d’educació de la ciutat. I, també, la seva carrera literària i artística amb la publicació de les seves primeres narracions i articles a la premsa i exposicions de les seves obres pictòriques, alhora que mantenia amistat amb diversos intel·lectuals i escriptors tarragonins, com Alfred Opisso, Pere A. Torres, Ferran de Querol, Joan Ruiz Porta, Jaume Bofarull, Pau Delclòs o el cardenal Isidre Gomà. Va participar al I Congrés de la llengua catalana (1906) i en la fundació —en fou vocal de la junta directiva— de La lliga del bon mot (1908). També fou una de les autores del llibre conjunt Homenatge dels catalans a Enrich Ibsen (1906).

En aquests anys, des de l’inici del segle fins al 1910, quan es trasllada a viure a Barcelona, Maria Domènech col·labora i publica narracions i articles en diferents diaris i setmanaris, com, entre d’altres, Pàtria, Lo Camp de Tarragona, Occitània, La Tralla, Serem, Or i grana, El poble català, La veu de Catalunya, Renaixement o Feminal. La majoria d’aquestes primeres col·laboracions les signava amb el pseudònim de Joseph Miralles, en record de la casa pairal familiar, Can Miralles, ubicada a la plaça Major d’Alcover. D’altres, amb el seu nom i cognom, seguint les normes burgeses del moment d’afegir-hi el del marit, Maria Domènech de Cañellas. En diversos articles, sobretot al setmanari catalanista Lo Camp de Tarragona, es refereix i ens descriu la vida a la ciutat en aquells anys de canvis urbanístics, socials i polítics. A vegades des de la ficció, com, per exemple, la narració Quadret de costums tarragoninas (7 d’abril de 1906), que explica, en el marc de la professó de divendres sant 
—amb els armats, passos i congregants—, els amors frustrats de Tecleta, de la part alta, que haurà de deixar l’ebenista Pepitu per casar-se, com vol i mana la mare, amb Pelegrí, pescador i propietari d’un bou al Serrallo. En d’altres, en forma de crònica, com Los petits touristes (16 de febrer de 1907), fa un recorregut, seguint un grup escolar, un «estol de jovenalla» que hi ha vingut d’excursió, per la Tàrraco monumental: la catedral, «l’ambient de pau i quietud» dels carrers, «l’hermosura de les nostres costes» —que compara amb les de Grècia—, el castell de Pilats, les runes del circ, el fòrum i el teatre, el Pont del diable, el museu arqueològic i les muralles. En definitiva, «tot quant té d’important y hermós la nostra ciutat». Voldria fer esment també d’un article que va publicar a la revista Feminal (26 de juliol de 1908), com a corresponsal de Tarragona, en què remarca aquests canvis que costen, però, d’arrelar en una ciutat amb «temperament retògrat», oposat a tota renovació i «amb lligaments de tota mena que li impedeixen exteriorisar sos sentiments» Tot i això, tot i aquesta ciutat «avesada a una eterna mitja llum», ara hi «brillen guspires de foch» i «comensa l’hermosa matrona a dexondirse de son habitual ensopiment», i hi posa com a exemples la creació del nou Ateneu «plenament català» i els avenços «pedagògichs y higiènichs» que comporta amb les classes bàsiques per a «abdós sexes» i l’estudi iconogràfic d’Eudald Canivell sobre Jaume I.

Maria Domènech té un carrer amb el seu nom a Alcover. Cap, però, a Tarragona.

Montserrat Palau Vergés: Professora de la URV i membre de l'Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC).