La URV, pilar de present i futur

Estem vivint uns temps d’extraordinària incertesa. La Covid-19 ens ha colpejat de ple en tots els àmbits: el de la salut, el social, el de la convivència i l’econòmic, i ha posat a moltes persones enfront de situacions dramàtiques derivades de la malaltia. 

Ens ha submergit en uns temps de restriccions globals de mobilitat, de mesures de distanciament físic (prefereixo aquesta a l’expressió de distanciament social) que ens porten a adaptar-nos a noves formes de relacionar-nos. I no sabem el temps que viurem condicionats per la Covid-19.

Aquest coronavirus ens ha mostrat amb tota la seva crueltat la importància de disposar d’un sistema sanitari robust. I també ens ha posat de manifest la importància de disposar d’un sistema de coneixement capaç d’aportar solucions en tots els àmbits esmentats en què ens està afectant.

El conjunt de les universitats públiques catalanes, en el que està integrada la nostra Universitat Rovira i Virgili (URV), és part fonamental d’aquest sistema de coneixement. En elles s’integra la formació, la recerca, la innovació i, fruit de les seves activitats, la transferència de coneixement en benefici del desenvolupament social i econòmic de la societat que els acull.

La URV, de la mateixa manera que la resta d’universitats, ha fet un gran esforç d’adaptació a la situació sobrevinguda de restriccions de mobilitat derivades de la pandèmia. L’adaptació ha estat ràpida i, al mateix temps, molt eficient. Contínuament s’han estat i s’estan atenent les dificultats i inconveniències derivades d’aquesta situació forçada. Des del Consell Social de la URV felicitem i ens enorgullim de tota la comunitat universitària per la seva capacitat d’adaptació gràcies a la qual es podrà finalitzar el present curs.

Però tots sabem que queda molt per endavant. Ja ens espera el curs vinent i tot apunta que la Covid-19 ens vol seguir acompanyant i afectant fortament als comptes de la universitat. Una primera estimació d’aquesta afectació a la URV és de 6,5 milions d’euros (pel conjunt del sistema universitari públic català s’estima un impacte superior als 75,4 milions d’euros). Aquesta afectació vindria d’una reducció dels ingressos per, entre altres, una disminució d’estudiants internacionals a causa de les reduccions de mobilitat, i de més despeses derivades de la prevenció de riscos de la Covid-19 i l’adquisició de més recursos tecnològics per reforçar la formació a distància i el teletreball.

Aquest impacte econòmic ha de ser compensat destinant-hi una part dels fons especials per a la reconstrucció del país després de la Covid-19. Si això no es fa, ens podem trobar amb la greu contradicció que es posava en relleu en el manifest dels consells socials de les universitats públiques catalanes publicat ahir divendres: menys formació superior i menys transferència de coneixement i de tecnologia amb el nostre entorn econòmic en un moment en què la formació i la transferència seran més necessàries que mai, si volem superar la crisi amb solidesa.

Des de l’any 2012, la URV, igual que la resta d’universitats públiques catalanes, es va veure immersa en significatives reduccions de pressupost, tant ordinari com d’inversions. Malgrat les conseqüències derivades d’aquestes reduccions (en activitats, instal·lacions i polítiques restrictives de personal), la URV ha mantingut, i fins i tot incrementat, els seus posicionaments en els diferents rànquings universitaris mundials. És tota una mostra de l’excel·lent tasca que duu a terme la comunitat universitària. Un exemple recent, en l’àmbit estatal, és el seu posicionament en el rànquing de la Fundació CYD (Conocimiento y Desarrollo), que la situa en el setè lloc entre les cinquanta universitats públiques d’Espanya. És de destacar també que entre les deu primeres d’aquest rànquing, sis pertanyen al sistema universitari públic català.

Però malgrat aquests bons resultats, les reduccions en el finançament de les universitats públiques catalanes han fet que actualment es situï en el 0,39% del PIB, quan països similars a Catalunya dins la Unió Europea estan en l’1%. Aquestes xifres ens tornen a donar una idea clara de l’excel·lent tasca i esforç duts a terme per la comunitat universitària.

En els pressupostos de la Generalitat de l’any 2020, aprovats finalment el passat 24 d’abril, s’hauria de començar a revertir la situació de reduccions continuades de pressupost. Però cal destacar l’aprovació aquest passat 13 de maig, en plena crisi de la Covid-19, del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC). Un acord de país entre tots els estaments econòmics, socials i polítics de l’educació superior en què han participat els consells socials de les universitats.

El Pacte, que s’ha treballat durant més d’un any, fixa la visió de futur de convergir amb l’Europa més avançada. Entre els seus objectius hi ha arribar a una despesa total en R+D a Catalunya del 2,12% del PIB en cinc anys i del 3% al 2030 (actualment és de l’1,52%). Per assolir-ho inclou l’increment progressiu i constant del finançament al conjunt de les universitats públiques des dels 880 milions d’euros actuals fins als 1.300 en cinc anys i els 1.600 al 2030.

Però avançar en aquest projecte de país orientat a mitjà i llarg termini només ho podem fer si tenim els peus ben ancorats en el present. Per això és totalment necessari que a curt termini la Covid-19 no malmeti les finances de la URV i que les afectacions econòmiques que la pandèmia provoqui siguin compensades per una part dels fons especials per a la reconstrucció del país després de la Covid-19.

El PN@SC és una aposta de futur que ens ha posat de manifest que no hem invertit prou en les universitats públiques catalanes com per ara permetre’ns no invertir-hi.

Joan Pedrerol és president del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili