Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La Universitat amb peus de fang

La denúncia. Els preus de les matrícules universitàries són escandalosament alts

CÉSAR MARÍN

Whatsapp
La rectora de la URV, Maria José Figuera, llegint el manifest per reclamar més fons públics. Foto: EFE

La rectora de la URV, Maria José Figuera, llegint el manifest per reclamar més fons públics. Foto: EFE

La Universitat pública catalana es troba molt ben posicionada en diferents rànquings, fins i tot algunes són capdavanteres a l’Estat i en llocs destacats de rànquings internacionals... la qual cosa té molt de mèrit tenint en compte els minsos recursos econòmics.

Tanmateix fa temps que molta gent estem avisant els governants que la situació és cada vegada més insostenible, i que no es pot tenir una Universitat pública i de qualitat amb un infrafinançament continuat i amb el sobreesforç i voluntarismes de treballadors i treballadores. 

Recordem que des de bon començament de les retallades les universitats van patir una reducció de més del 20 per cent de la subvenció de la Generalitat de Catalunya, compensat parcialment amb un brutal increment de despesa en les matrícules universitàries, a càrrec de l’alumnat i de les seves famílies, i sense fer cas al mandat del Parlament de Catalunya per reduir en un 30 per cent els preus.

Ens trobem en situació límit, amb gran precarietat, enorme envelliment de les plantilles de personal docent i investigador (més de 60 anys de mitjana en funcionari) i també de personal d’administració i serveis, manca de reconeixement de les funcions, sobrecàrregues de feines per tapar ‘forats’ de baixes no cobertes, amb equips tecnològics sense la necessària renovació i un llarg etcètera. Tota aquesta situació, amb una manca d’horitzó clar, produeix una gran desmotivació, tant del personal que hi treballa com dels propis gestors.

I a més amb uns indicadors sobre l’origen social i acadèmic de l’estudiant que deixa en uns llindars molts baixos a qui prové de les capes populars. Motivat per uns preus de matrícula escandalosament alts i sense ajuts suficients per fer front a diferents despeses.

Malauradament sembla que estem a prop d’arribar a un punt de no retorn... i la societat catalana haurà de decidir d’una vegada quin tipus d’Universitat pública necessita, i ser conseqüent. No ajornem les decisions, no sigui que al final el ‘gegant’ s’acabi ensorrant.

Ara, després de molt de temps que des de CCOO ho estem reclamant, les universitats han fet un pas, un petit pas, amb una acció conjunta per denunciar la situació financera. En aquest sentit el nostre sindicat fa una crida a fer un front comú i combinar la mobilització i l’acció institucional per exigir al Govern de la Generalitat un pla de millora del finançament i de les condicions laborals, amb mesures i terminis concrets.

* CÉSAR MARÍN. Coordinador d’universitats de la Federació d’Educació de CCOO

Temas

Comentarios

Lea También